Posem el dit a l’ull a qui toqui

Posem el dit a l’ull a qui toqui
Posem el dit a l’ull a qui toqui

El 10 d’abril es publicava en aquest mitjà l’opinió de Josep Maria Mallarach, geòleg i exdirector del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, sobre la contaminació del riu Fluvià i proposava com a solució la necessitat d’una xarxa separativa i la depuradora de l’Alt Fluvià.

Venim d’anys de sequera i els cabals dels rius a les nostres comarques, avui, després d’aquest últim episodi de pluges, feia temps que no es veien. Per sort per a tothom. Però, aquestes crescudes, més o menys sobtades, també comporten que la contaminació acumulada es vegi arrossegada aigües avall. Tota activitat humana causa impacte al medi ambient. Des de la industrial al transport, l’agrària i el nostre dia a dia. Però quan alguns escriuen els hi és més senzill assenyalar directament un sector determinat perquè, quan en un article surten les paraules “fertilitzants, nitrats i pesticides”, això sempre ven més.

Però els pagesos i pageses n’estem cansats d’aquests titulars criminalitzadors. La nostra feina és produir aliments i ho fem seguint les normatives autonòmiques, estatals i europees sobre sostenibilitat mediambiental, seguretat alimentària i benestar animal més estrictes de tot el món. La utilització de fertilitzants i pesticides és necessària per obtenir unes produccions agràries òptimes, i la seva aplicació està regulada, com ha de ser, des de fa molts anys. Sabem el que hem de fer i ho fem molt bé.

El dit a l’ull s’ha de posar a qui toqui: la xarxa de sanejament és responsabilitat dels ajuntaments. La xarxa ha de separar aigües grises (recollides d’elements que utilitzen aigua com ara rentadores, rentaplats, dutxes etc); aigües negres i aigües pluvials. Fa 20 anys que els ajuntaments tenen un model d’ordenança municipal que podrien aplicar sobre l’estalvi i ús eficient de l’aigua; doncs bé, només una cinquantena de municipis compten amb ordenances per regular i fomentar aquests aprofitaments.

No hem d’oblidar la crisi per sequera que hem patit i l’hem de convertir en una oportunitat per posar fil a l’agulla als deures pendents en la gestió de l’aigua assumir tots les nostres responsabilitats de manera justa.