Una de les expressions garrotxines que més m’agraden és la de «ser savi» o «ser sàvia», que és la manera críptica de dir que un infant ja sap què hi ha darrere de la màgia del tió o dels Reis d’Orient. «Aquest Nadal serà diferent, perquè la meva neboda ja és sàvia, però ho seguirem celebrant perquè ens agrada» o «Mare, a l’escola m’han preguntat si soc savi, què vol dir?» són expressions que a casa nostra no ens sorprenen, però un cop vaig poder veure com un foraster posava uns ulls com unes taronges al sentir-ho. Beneïda diversitat dialectal, que ens obsequia amb vivències com aquestes!

Un element que em fa sentir especial plaer per aquesta expressió és que, si s’analitza bé, mostra un significat més profund del que sembla. A veure, és evident que la gràcia del concepte «ser savi/sàvia» és que qui l’ha d’entendre l’entén, mentre que qui no l’ha d’entendre tampoc no s’adona del missatge entre línies. Així, en una trobada familiar es pot passar llista dels infants, fins i tot davant d’ells, sense despertar gaire malfiança. Ara bé, quedem-nos amb el detall: diem «ser savi». Qui descobreix les bambolines d’aquestes tradicions nadalenques, no és llest o perspicaç, ni tan sols és saberut. És savi. Té saviesa.

En el fons, ser savi no és saber que el tió no caga regals, o que els reis que veiem a la cavalcada són gent disfressada. Ser savi és més profund i dolorós: és descobrir que al món hi ha menys màgia de la que pensàvem. Que el món no és tan bonic. O sí, però d’una bellesa diferent: és saber que si rebem presents no és perquè uns desconeguts de l’Orient ens els porten, sinó perquè hi ha gent propera que ens estima. Però és indubtable que esdevenir savi implica un dol. Podem participar del joc si tenim germans o familiars més petits, o podem seguir fent-nos regals perquè Nadal és temps de festa, però hi ha unes sensacions, unes vivències, unes il·lusions, que mai més no tornaran.

La saviesa va intrínsecament lligada a l’escepticisme. El savi no és desconfiat, però sí que és crític. El savi és aquell que ja no creu el que li diuen pel sol fet que li han dit. El savi intenta allunyar la mirada, guanyar perspectiva. El savi és aquell que, quan rep una notícia, una informació, abans de res s’atura i pensa. Com els infants que, un cop són savis, són més difícils d’entabanar. Raonen, reflexionen, i així s’encaminen cap a la vida adulta.

Adulta? Disculpeu, aquí em temo que no he estat prou encertat. Perquè no tinc clar que els adults siguem per naturalesa més savis. Que sí, que fem cua a la botiga per comprar els regals de Reis que hem deixat per al darrer moment, i reservem «experiències familiars» per anar a trobar el tió al bosc, amb gimcanes i monitors disfressats de follet. Però, quan és l’hora de la veritat, no és cert que seguim confiant que hi haurà éssers mitològics (o no tant mitològics) que, per art de màgia, ens portaran regals?

Penso en la variant que ens portarà desenvolupament econòmic i menys trànsit, el creixement de les càrniques que ens portarà llocs de treball, l’enduriment de les lleis i les penes que ens portaran menys sensació d’inseguretat, la reducció d’impostos que ens portarà més riquesa, l’acord amb el Mercosur que ens omplirà les botigues de productes meravellosos i barats, la intel·ligència artificial que ens farà més agradable la feina…

No sé si convindria que, igual que els infants, nosaltres també en algun moment ens tornéssim una mica més savis. Que tinguem clar que ningú no ens regalarà res, sinó que tot el que rebem serà fruit del nostre esforç, i de l’esforç de la gent que ens envolta. Que el més important a la vida és intentar ser feliços, i que no ho serem mai si el nostre veí no ho és també, sigui pobre, immigrant, adolescent o transsexual. Que al final, la veritable màgia de la nit de Reis és poder-la celebrar plegats. I que això no ens ho portaran aquests éssers meravellosos i fascinants, sigui a nivell comarcal, nacional o global, dels que cada dia ens en parlen a teles, ràdios, i xarxes.

Així doncs, i esperant que malgrat tot els Reis us hagin deixat molts obsequis i que els estigueu gaudint aquests dies, us desitjo un bon 2026 ple de saviesa!