El Museu dels Sants està farcit d’obres d’art de procedències, formes i mides ben diverses. Hi destaquen, evidentment, les figures de l’Art Cristià, però també podem trobar figures i elements del pessebre tradicional, moltes de les quals provinents de la col·lecció de Renart.

Joaquim Renart va ser un dibuixant, pintor i decorador, nascut a Barcelona el 1879 i mort el 1961. A més de la seva feina com a artista, va ser un apassionat del col·leccionisme en general i en especial del món de les figures de pessebre. Una gran part de la seva col·lecció li va arribar l’any 1936 arran de la donació testamentària de la col·lecció del seu gran amic Apel·les Mestres, artista polifacètic, amant de les tradicions i fill d’un dels fundadors de l’Associació Pessebrista de Barcelona. La donació constava de més de 850 figures de pessebre, una col·lecció extraordinària que ens permet fer un repàs del pessebrisme des dels seus orígens fins a mitjans del segle XX.

Per descobrir més detalls d’aquesta col·lecció ens hem endinsat als magatzems del Museu de la Garrotxa per parlar amb en Xevi Roura, conservador del Museu.

Com arriba aquesta col·lecció al Museu de la Garrotxa?

El Museu rep aquesta col·lecció l’any 1995, però Renart mor als anys 60. Entremig hi ha uns marmessors a qui se’ls encarrega custodiar i donar sortida a l’herència d’aquest senyor. No sabem les gestions que hi ha pel mig, però hi ha un moment en què contacten amb l’Ajuntament d’Olot - suposo que perquè hi guardem figures de Ramon Amadeu i també el Museu ja té una trajectòria en aquest sentit -  i ens ofereixen aquesta col·lecció. És una col·lecció que arriba amb pèrdues i algunes figures malmeses, però es fa una valoració i es decideix acceptar-ho. Va ser una sort perquè gràcies a aquesta col·lecció, la mostra de pessebres d’Olot de cada any s’ha anat enriquint amb peces d’aquest fons.

Comentes que algunes peces van arribar malmeses, com ha sigut el procés de restauració?

Jo diria que totes tenien una peça perduda o trencada. El que hem fet és que, aprofitant l’exposició de Nadal, busquem quines peces ens interessen exposar aquell any i els hi fem el treball de restauració pertinent. Així poc a poc les anirem restaurant.

Hi ha poca bibliografia sobre autors de figures de pessebre, però amb aquesta col·lecció heu pogut fer atribucions al respecte.

El món del pessebrisme és un art molt popular i sovint no ens arriba el nom dels autors de les figueres, només quan són escultors que també fan aquesta branca. Ens ha anat molt bé estudiar aquesta col·lecció perquè hem trobat prop de 120 noms, majoritàriament provinents de Catalunya, i hem pogut complementar aquesta falta de bibliografia. Publicar-ho al web també ens ha servit perquè molts especialistes ens contactessin i acabar de perfilar la vida d’alguns autors.

Què hi podem trobar als magatzems del Museu de la Garrotxa?

La col·lecció de figues de pessebre Renart, com que el material és el fang, les tenim en un magatzem inorgànic, on trobem escultures, peces de ferro i altres peces de materials que no tenen problemes de conservació. La col·lecció la tenim ordenada en caixes i números i si les peces surten, per ser exposades al Museu dels Sants, per exemple, també ho documentem. Hi podem trobar peces minúscules i peces més grans i curioses.

Com es conserven aquestes figures tan delicades?

Les més petites les guardem en una caixa amb una espuma perquè no es puguin malmetre amb el moviment. Les més grans les guardem dins una bossa de plàstic transparent perquè, en el cas que es trenqui, puguem localitzar els trossos fàcilment i poder-les restaurar. Penseu que són peces molt delicades i és fàcil tenir-hi accidents. Arriben tocades i nosaltres també manipulant-les podem fer-les malbé.

Hi ha alguna figura o sèrie que cridi l’atenció especialment?

En tenim moltes de microfigures, pràcticament de la mida d’una moneda de vint cèntims i amb un nivell de detall importantíssim. També ens trobem amb sèries incompletes. Per exemple, tenim una col·lecció de tres reis. No en sabem l’autoria i són peces de molta qualitat, però tenim dos reis a camell i un a cavall. Podria ser que fossin la mateixa sèrie, però és estrany. Segurament ens falta un rei a camell i uns altres dos a cavall. Penseu que, des que va morir el col·leccionista, han passat molts anys i és possible que s’hagin extraviat, trencat...no ho sabem.

Quines pistes seguiu per saber si són del mateix autor o no?

La sort que tenim és que formem part de la Xarxa de Museus de Girona. Això ens permet dedicar uns diners a documentació anualment i a aquesta col·lecció li hem dedicat tres anys d’estudi. Busquem un documentalista que es dedica durant un parell de mesos a mirar-les i a buscar informació. Això ens ha permès posar ordre, posar nom, procedència i arribar a aquestes conclusions que són sempre obertes. És una feina que mai s’acabarà, sempre es va millorant.

Si voleu recuperar el reportatge complert, el podeu trobar aquí.