Els inicis

El Sant Pere Màrtir va ser fundat l’any 1972. L’inici, però, es remunta quatre anys abans en el primer partit de l'equip del barri durant la festa del Roser de Riudaura. El primer grup estava integrat per persones únicament del barri i que van trobar a Riudaura un espai on iniciar aquesta aventura plegats.

En aquells inicis hi va ser present l’Antoni Pallàs que, preguntat pels començaments del club, atribueix bona part de la seva creació a la família Costa. “Tots els jugadors pagàvem una quota de cinc pessetes cada setmana per poder agafar el material o el que fos”, recorda.

“Els dissabtes anàvem a missa a l’església de Sant Pere Màrtir i després ens dèiem on aniríem a jugar l’endemà”, apunta Pallàs. I és que els fundadors del club van passar per diferents camps abans d’aterrar al que actualment coneixem com el camp de futbol del Pic del Bac.

“Entrenàvem en un camp que es deia el de l’Indelma al principi. També havíem anat a jugar al camp del Casal Marià. No teníem camp en aquells moments. A darrere el camp de l’Olot, hi havia un camp d’entrenament, ens canviàvem a dins uns tubs i ens banyàvem al riu”, explica Pallàs.

“Un camp de rocs”

Com recorda els inicis un altre dels futbolistes del club, Josep Maria Agúndez?: “Amb dificultats perquè anàvem d’un camp a l’altra, les institucions eren les que eren en aquell moment i vam anar formant equips fins que ens vam poder estabilitzar en aquest camp”.

Això sí, durant els començaments del camp de futbol del barri, Agúndez destaca una anècdota molt significativa amb el treballador que va venir a col·locar l’anunci físic de la marca Coca-Cola. “Perquè us feu una idea de com estava el terreny de joc em va dir que no seríem capaços de jugar mai cap partit en aquest camp. Un camp de rocs”, recorda.

L’actualitat

L’evolució experimentada durant mig segle ha sigut gegant, però si l’actual president del Joventut Sant Pere Màrtir s’hagués de quedar amb una sola cosa, Josep Coromina, ho té clar: “El voluntarisme que hi ha hagut per part de tots els col·laboradors que al llarg del temps s’han encarregat de mantenir l’entitat en vida”.

També remarca que els pròxims reptes del club són molt “modestos”. “Que la mainada pugui jugar i se senti un futbolista i pugui jugar. És un club bàsicament formatiu, però a causa de la irrupció d’un equip de Primera Divisió a l’àmbit provincial, l’accés al futbol d’elit és directe. Nosaltres tenim dos jugadors de futbol base que estan jugant de titulars als seus equips del Girona Futbol Club. Tenim perspectiva que n’hi vagin més”, afirma Coromina.

Més de 200 jugadors i uns 15 equips

Coromina també destaca que la gespa artificial els ha ajudat, i molt. De fet, sobre aquesta gespa verda que llueix en aquests moments damunt el camp del barri, el Joventut Sant Pere Màrtir ja hi ha bufat les 50 espelmes. Un club de més de 200 jugadors en una quinzena d’equip que no para de créixer, però que manté intactes tots els records en la seva memòria.