“No et refiïs dels teus records” és el títol de la primera novel·la negra de la periodista olotina i directora de la Revista Sàpiens, Clàudia Pujol. El llibre és la culminació d’una història que va començar fa 12 anys. Després d’haver fet alguns treballs amb el forense Narcís Bardalet, Pujol va rebre un missatge per Facebook d’un desconegut el qual li demanava que escrivís un llibre sobre una idea que tenia.

La Clàudia, estranyada, no va entendre el motiu d’aquesta petició fins que aquesta persona li va explicar que tenia un Trastorn Obsessiu Compulsiu, que no podia escriure i concentrar-se, i que posava en dubte, constantment, tot allò que feia. I aquest va ser el fil conductor que s’encarna a través d’un protagonista, un apicultor que viu en una zona rural, aparentment tranquil, inspirada en la Vall de Bianya, i on comencen a passar una sèrie de casos. En aquest llibre, Pujol se centra en la interpretació de la ment humana i de tot allò que el cervell et fa fer en un moment donat: “una persona que té un TOC comença a envair esqueles a través d’Instagram. El que no passaria d’una broma macabra, fa que els destinataris de les esqueles comencen a morir. Veiem que al capítol 3 el protagonista no és l’assassí i aquí comença a obrir-se dues línies d’investigació.

“Vivim en un món en què cada cop és més difícil concentrar-se i fer feina de qualitat. Tenim tants estímuls que a la gent se li fa difícil llegir-se un llibre de 500 pàgines o mirar una pel·lícula de 3 hores. I em semblava una bona metàfora"

“En aquest cas tors els destinataris que reben necrològica ho reben de manera diferent. Alguns creuen que és una broma, d’altres estan obsessionats fins que arriba la data que hi diu la necrològica. Volia parlar de com funciona la ment humana i les diferents reaccions humanes. Hi ha la part detectivesca i la part psicològica. A mi la sang i fetge no m’interessa, però com es descobreix un assassinat i també perquè una persona aparentment normal pot cometre una atrocitat, sí. A mi aquesta part del misteri sempre m’ha interessat molt”, assegura Pujol. 

Més enllà de la història, Clàudia Pujol tracta en el seu llibre, multitud de temes i problemàtiques de la societat en la qual vivim, com per exemple l’excessiu consum de les xarxes socials, les distraccions humanes i la multitud d’estímuls els quals estem sotmeses les persones en el dia a dia, que d’alguna manera ens atrapen i ens limiten: “vivim en un món en què cada cop és més difícil concentrar-se i fer feina de qualitat. Tenim tants estímuls que a la gent se li fa difícil llegir-se un llibre de 500 pàgines o mirar una pel·lícula de 3 hores. I em semblava una bona metàfora. És una novel·la que parla dels perills i els poders de les xarxes socials. També parlo del negoci del neuromàrqueting i les empreses que obtenen dades dels consumidors entrevistant els consumidors i analitzant el cervell, que trobo que és quelcom molt inquietant”, comenta l’autora del llibre.

"Crec que hauríem de fer un ús molt més responsable de les xarxes socials i, a nivell d’estat i d’Europa, hi hauria d’haver una sèrie de mesures i seguretats que avui en dia no existeixen"

Clàudia Pujol ha dut a terme, durant tots aquests anys, una extensa documentació per poder escriure la novel·la. Va voler conèixer de fons què eren i què generen els Trastorns Obsessius Compulsius, va endinsar-se en el món del neuromàrqueting i el gran negoci que hi ha al darrere, es va endinsar en el funcionament de la investigació policial i els ciberdelictes i fins i tot va anar al Perelló a conèixer més i millor la vida i cicle de les abelles.

Una de les conclusions del ‘No et refiïs dels teus records’, de Clàudia Pujol és aquesta: “no renunciarem als nostres dispositius mòbils i ens unirem als Amish, però sí que crec, i jo la primera, que hauríem de fer un ús molt més responsable de les xarxes socials i a nivell d’estat i d’Europa hi hauria d’haver una sèrie de mesures i seguretats que avui en dia no existeixen i que crec que és molt necessari que hi siguin”.

I per acabar, una curiositat: la novel·la s’havia de dir “L’assassí del Facebook”. Amb 12 anys, però, les coses han canviat una mica, i Clàudia Pujol va canviar el Facebook per l’Instagram. Segons Clàudia Pujol, però, en realitat, aquest és un dels pocs canvis que ha hagut de fer per adaptar la novel·la el 2024.