Mossèn Josep Maria Barcons, de les Preses i la Vall d’en Bas, és un dels dos únics mossens en actiu del Bisbat de Girona que tenen més de 90 anys. L’altre és Josep Maria Garcia, de Bordils. Mossèn Barcons va néixer a Joanetes l'any 1934 i des de fa 25 anys és rector de les Preses, però també s’ocupa de les parròquies dels pobles de la Vall d’en Bas. Han passat molts anys, però encara recorda com li van venir les ganes de ser capellà. Va ser quan era molt i molt petit, i després d’una visita que un mossèn va fer a casa els seus pares: “aquella imatge d’aquell capellà amb sotana em va fer molt d’efecte i quan van marxar, jo amb els meus pares i germans, els vaig dir que jo de gran volia ser com aquell. I així ha estat la vida”, ens explica.

Mossèn Barcons viu al Casal Marià d’Olot, però la seva oficina és l’Església de Sant Pere de les Preses, que s’estima d’allò més i on fins i tot i té una mena de museu, amb tot de records que ha anat acumulant durant tots aquests anys de capellà. Reconeix que s’ha fet gran, però ell continua dia rere dia amb les seves funcions: “cada dia faig la missa, visito els malalts, porto la comunió als malalts, fem les catequesis amb la mainada. I també ajudem els pobres, encara que ningú se n’assabenti”.

Ara bé, reconeix que ja ha anat vàries vegades al Bisbat a demanar la jubilació. Més recentment, amb Fra Octavi Vilà, i fa més anys al Bisbe Francesc Pardo: “la visita la vaig tenir al Bisbat, amb la meva germana Maria, i li vam demanar al nou Bisbe que em donés la jubilació. Però ell em va dir que és clar, hi ha pocs capellans i que hem de mirar de no jubilar a tothom. I em va dir: ja ho veurem. Però l’altre Bisbe, en Pardo, molt poderós i valent, al cel sigui, també li havia demanat moltes vegades que em jubilés. Però sempre  em deia que no em preocupés i no tingués por, que ja veuria que me’n sortiria i hi hauria gent que m’ajudaria”.

I més o menys la cosa ha anat així. Sovint l’acompanya per les Preses en Josep Maria Renart, i des de fa temps mossèn Barcons compta amb una desena de persones que l’ajuden a les diferents esglésies de la Vall d’en Bas: Sant Privat, el Mallol, Puigpardines, Hostalets i Joanetes: “aquestes persones normalment són marit i muller, el que fan és, al seu poble, fer la celebració de la paraula”, comenta mossèn Barcons.

Amb sis dècades fent de capellà, però, mossèn Barcons diu que les coses han canviat molt i creu que algunes coses han anat a pitjor: “la societat nostra actual em sembla que la gent no s’estima gaire...”. Diu que l’Església possiblement s’haurà d’anar modernitzant, i té esperança que de capellans, tard o d’hora, n’aniran sortint: “costarà una mica trobar capellans, potser cada cop més, però crec que tornarà a venir, perquè jo crec que sense Déu i sense l’Església el món seria Can 60. Ja ara ho és bastant, un desordre, però encara ho seria més. Jo tinc esperança”. Assegura que la clau és que la gent sigui bona i que tothom es tracti per igual, que es tractin com a germans.