Les Festes del Tura són, per a Olot, molt més que quatre dies de gresca al setembre. Són un símbol profundament arrelat a la ciutat, una expressió viva de la seva identitat col·lectiva i una tradició que ha sabut travessar segles amb una sorprenent capacitat d’adaptació. En honor a la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, les festes es documenten ja al segle XIV. Però res de correfocs ni concerts: en aquells temps, es tractava d’una celebració purament religiosa, centrada en la novena i organitzada per grups devots. D’actes populars no n’hi havia gaires.

La festa comença a agafar cos a mitjans del segle XIX, quan es consolida com la festa major oficial de la ciutat. Tot i així, durant dècades encara manté un perfil més aviat religiós. No és fins a mitjans i finals del segle XX, que tot comença a canviar: les penyes, colles i entitats ciutadanes entren en escena i sacsegen el format. Els carrers s’omplen d’activitats, de gegants i cabeçuts, de balls improvisats, de propostes que surten del poble i per al poble. La festa es torna més popular, més lúdica i més oberta a tothom.

Quan no es va poder fer festa

Amb tots aquests anys d’història, s’han pogut celebrar sempre les festes? La resposta ràpida és que no, però, per sort, ha passat molt poques vegades. Tot i que les Guerres Carlines, a finals del segle XIX, van obligar a retallar els actes i a reduir la celebració al mínim indispensable, no van aconseguir cancel·lar-la del tot.

La interrupció més greu va arribar amb la Guerra Civil. El 18 de juliol de 1936 esclatava el conflicte i, amb ell, desapareixia qualsevol possibilitat de fer festa. Olot, immersa en un clima de violència i tensió, va viure tres anys sense Festes del Tura. No va ser fins al 1939, acabada la guerra, que es van recuperar. Això sí, sota la vigilància del règim franquista, que va imposar un to marcadament religiós i institucional, deixant de banda bona part de l’esperit popular.

Curiosament, altres grans crisis, com la grip del 1918 (la mal anomenada “grip espanyola”), no van impedir la celebració. Aquell any, malgrat les conseqüències sanitàries, les festes es van fer. Caldria esperar més d’un segle per veure-les de nou suspeses, l’any 2020 amb el coronavirus.

Una festa que diu molt d’Olot

Avui, les Festes del Tura són molt més que una cita obligada al calendari per a olotins garrotxins i visitants. Són un reflex del caràcter olotí: compromès amb la cultura, fidel a les arrels i amb ganes de compartir. Que la ciutat hagi sabut preservar durant segles una festa que combina tradició, devoció i cultura popular no és poca cosa. I que, malgrat tot, encara emocionin, apleguin i evolucionin, encara menys.

Per això, quan a principis de setembre el cap de Lligamosques truca tres cops la porta de l’Hospici, no només celebrem la festa major. Celebrem la nostra manera d’entendre la ciutat, de fer comunitat i de seguir fent, d’una manera o altre, història.