El so genuí i eternitat de Seguridad Social, a Olot per Festes del Tura

El vocalista José Manuel Casañ passa pel programa 'La Finestra' d'Olot TV

per Gerard Puigdemont, Mònica Font

Cultura, Garrotxa, Festes del Tura, Olot

El so genuí i eternitat de Seguridad Social, a Olot per Festes del Tura
El so genuí i eternitat de Seguridad Social, a Olot per Festes del Tura

Aquesta nit, a dos quarts d’onze, es podrà veure, a la plaça major, el gamberrisme  i la identitat musical tan marcada del vocalista de Seguridad Social, José Manuel Casañ. “Em sento molt afortunat. Era un xaval de poble, de Benetússer, que somiava estar damunt d’un escenari un dia. I encara avui hi somio”, explicava aquesta setmana en una entrevista al programa ‘La Finestra’ d’Olot TV.

Són conscients que la indústria musical han canviat, però segueixen apostant per fer-se sentir pròxims al públic: “La música ha canviat en aquests anys. Ja no es venen discos, etc. però els concerts continuen sent-hi. I si no fos així seria horrorós, perquè necessitem o necessito, jo, estar en contacte amb la gent”. Tot i passar els anys, el vocalista de Seguridad Social admet que no ha canviat la seva manera de fer música i de portar-la als escenaris a cantar en directe. Una música molt particular, d’estil poc definit, en el qual s’hi poden trobar elements del rock, de l’ska, del hip-hop i del punk, entre altres estils. Diuen, que tot i els evidents canvis en el món musical dels darrers 40 anys, ells no han renunciat a fer el que sempre han fet: “Nosaltres al grup som un baix, una guitarra, una bateria i una veu amb algun cors, de vegades. No hem canviat. No hi ha res pregravat, ni res que ens afini la veu. Enlloc d’utilitzar IA, nosaltres el que som és burros naturals i la veritat és que estem contents d’això”. Però sempre amb el mateix objectiu: “Em sento privilegiat que la gent oblidi les seves històries dolentes durant una estona i es posi a ballar i cantar amb les meves cançons. Això a mi m’omple molt. I que la gent no estigui només davant l’escenari a veure què passa”.

És la trajectòria d’un vocalista que no es cansa de pujar als escenaris d’arreu i que admet haver aconseguit fer el que sempre havia desitjat, d’alguna manera: fer poesia, teatre i música al mateix moment, tot escrivint i interpretant cançons pròpies.