És dilluns al matí i fa fred. A l’entrada de Can Vayreda ens esperen en Joaquim i l’Eulàlia Vayreda, descendents de la casa pairal. Pugem les escales quan la casa encara està en silenci. El soroll del centre d’Olot queda fora i a dins tot s’obre a poc a poc.

Sostres alts, mobles originals, retrats familiars que et miren des de les parets. Tant de pes històric fa que a cada passa vagis amb compte. Els salons gegants amb tapissos i pintures a les parets i al sostre, el despatx i la biblioteca, amb prestatgeries plenes de llibres vells i aquella sensació que allà s’hi ha llegit i pensat molt. Cada sala té més pes que l’anterior i impressiona encara més.

Estances, passadissos, la petita capella o el jardí d’hivern amb cicatrius de les Guerres Carlines.

Les pintures de les parets podrien ser en un museu. Però són aquí. A la casa on van néixer. Entre aquestes quatre parets que han vist passar tres segles d’història. És una casa que respira art, cultura i coneixement. I sí, et fa sentir una mica petit.

L’últim espai que visitem és l’estudi de pintura, amb el seu cavallet i una paleta de pintura. Fins i tot sembla que encara puguis olorar l’oli de trementina.

Aquesta no és una casa pairal olotina qualsevol. És la casa de Joaquim Vayreda i Marià Vayreda. Aquí van viure i treballar dos dels noms clau per entendre l’art i la cultura catalana i olotina del segle XIX. Joaquim, referent indiscutible del paisatgisme català. Marià, pintor però també escriptor destacat i autor de llibres com ‘La punyalada’. De fet, des d’aquesta casa, i juntament amb Josep Berga i Boix, van impulsar l’Escola d’Olot, que va convertir la ciutat en un dels centres artístics més importants del moment. I just davant hi van fundar El Arte Cristiano, origen del que avui és el Museu dels Sants.

Precisament perquè tots els olotins puguin viure en la seva pròpia pell aquestes sensacions i no quedi tancada en l’àmbit familiar. Els descendents de la casa han creat una fundació amb la voluntat d’obrir l’edifici a la ciutat i convertir-la en casa museu l’any 2027. Joaquim i Eulàlia Vayreda, expliquen que mentre el projecte avança, ja s’ha fet el primer pas visible: l’obertura d’una sala d’exposicions: “La idea fonamental és la de obrir la casa a la ciutat, que pugui explicar una mica la història, rescatar i retrobar temes de pintura. Hem començat amb la sala d’exposicions, intentant fer una sèrie d’exposicions d’àmbit internacional per retrobar l’essència de la casa, que havia sigut un lloc de trobada de molts pintors, i un dels principals motius pel qual Olot hagi sigut un lloc molt apreciat pel tema de la pintura. Es un projecte que tenim intenció de fer-ho realitat el 2027”, expliquen. “Ens farà molta il·lusió que aquesta casa s’ompli de gent.”

Aquest nou espai arrenca amb un cicle dedicat a quatre artistes: Teresa Gancedo, Magda Bolumar, Josefa Tolrà i Joana Cera. La primera exposició està dedicada a Teresa Gancedo i es podrà visitar fins al 12 d’abril. 

“Del que es tractava era de seleccionar quatre dones creadores que fixen la mirada en tot aquest coneixement no escrit, un coneixement que parla de les emocions, de les sensacions, dels somnis, etc. Hem de tenir en compte que són dones que han treballat als marges. La història de l’art s’ha escrit des d’un punt de vista paternalista, androcèntric, i elles han treballat des de la solitud de l’estudi.”, explica Natàlia Chocarro, comissària ‘Verònica. Dones visionaries’. 

Can Vayreda, la casa que un dia va ser bressol de pintors i escriptors tornarà a omplir-se de passes, de mirades i, potser, de noves històries l’any vinent. I Olot recuperarà un dels espais que expliquen per què la ciutat respira art des de fa segles.