L’Andreu Girona, cap dels geganters, posa punt final a una història que va començar de ben petit, amb només 11 anys. 

Quins són els teus primers records de la faràndula?

Jo vaig néixer l’any 1986, que va ser el primer any que el meu pare [Àngel Girona] va ballar els gegants. Recordo anar-lo a veure a plaça i aprendre’n d’ell i d’en Jordi Casas. Hi ha una cosa que la gent no es creu i és que això dels gegants no és una cosa que vagi de pares a fills. Jo i el meu pare som l’excepció. En més de 130 anys d’història no conec cap pare i cap fill que hagin ballat els gegants d’Olot. 

I tu? Quan vas començar a ballar?

L’any 1997 vaig ballar cabeçuts. Era el primer any, a més, que es va fer alguna cosa semblant a una llista de balladors. Però res a veure amb el que hi ha ara. A mi, al principi, recordo que em pagaven, fins i tot, 5.000 pessetes per ballar. És inimaginable la cua que tenim avui en dia. Jo crec que al seu moment, a banda d’altres factors, hi van fer molt els vídeos i les cintes: els pares posaven als seus fills vídeos a la mainada perquè fessin cas, per tenir-los distrets o perquè mengessin. Això també va crear afició. 

Després et devia tocar ballar cavallets.

Exacte. De cabeçuts vaig fer de capità però de cavallets no, perquè vaig anar a estudiar a l’estranger un estiu. Ara, et diré que el meu millor moment a la faràndula, o el més divertit almenys, l’he viscut a les cercaviles fent de cavallet. Entre cabeçuts i cavallets vaig fer 6 o 7 anys.

I després d’una pausa, 10 anys de geganter, que aquest any finalitzes.

Jo tenia molt clar que volia ballar la gegantessa, no sé si perquè el meu pare la va ballar o per què, però jo havia de ballar la gegantessa. Té un ball més mogut que el gegant i va més amb el meu caràcter. Han passat anys, però sempre agrairé a la Penya AOAPIX que em deixessin ballar el Porc i el Xai per entrenar-me, abans de posar-me sota la gegantessa. 

S’ha d’estar preparat per ballar els gegants, no?

Jo et diria que per ballar totes les figures és important estar bé físicament, també pel fet de gaudir-ho més. Si no fas una mica d’exercici i et prepares, més que gaudir, pateixes. 

Andreu, què t’ha ensenyat tots aquests anys dins el grup de la faràndula?

Ara que arribo al final de tot aquest camí, la faràndula m’ha ensenyat que tot són etapes i és important que hi hagi etapes a la vida. Va ser un gran encert que es limités els anys de ballar la faràndula. Jo penso que la faràndula ha de ser el màxim de participativa possible, s’ha d’obrir i donar l'oportunitat a molta gent. A mi m’agradaria, en un futur, veure ballar persones que no hagin nascut aquí, que siguin d’altres cultures. Tota aquesta participació i el fet d’obrir-se és el que garantirà el futur de la Faràndula d’Olot. 

Hi penses en les Festes del Tura?

Al cap hi tinc que ballaré la cercavila inicial, el ball de la Mare de Déu al migdia, el diumenge al matí i el Ball de les Espelmes, però la veritat és que no hi vull pensar gaire en el final i anar-hi arribant dia a dia. La faràndula, per mi, ha sigut felicitat i alegria.