L'estiu és, per a moltes persones, sinònim de natura, excursions i dies per descobrir racons. La Garrotxa, aquests mesos, torna a ser una de les destinacions més visitades del país, amb milers de persones (tant internacionals com del mateix territori) que s'acosten als seus volcans, fagedes, gorgs i espais naturals per gaudir d'un entorn únic. Darrere d'aquest paisatge, però, hi ha una feina constant de conservació, gestió i planificació per garantir-ne la preservació durant tot l’any.

Al capdavant d'aquest repte hi ha Joan Pijoan, director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa des de fa dos anys. Abans, però, havia estat tècnic del parc durant quinze anys.

Com és el dia a dia de Joan Pijoan al capdavant del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa?

El dia a dia és caòtic, però estic intentant aprendre a viure dins del caos. Això sí, tu pots posar ordre a aquest caos. Vindria a ser aquesta la feina del director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Tots els dies són diferents i acabes la jornada fent tasques que, al principi del dia, no entraven en els teus plans. Per a molta gent això pot semblar un problema, però per a mi no ho és i continuo afrontant-ho amb il·lusió. Tinc els meus moments, com tothom, i una pressió afegida que com a tècnic no tenia. Hi ha moments en què, com a director, voldries fer una sèrie de coses però t'adones que, per les circumstàncies que siguin, no es poden dur a terme. Però continuo amb moltes ganes, m'ho passo molt bé i, mentre sigui així, intentaré treballar sempre pel parc.

Dos anys al càrrec. Quins projectes hi ha sobre la taula?

Hem treballat en diversos projectes i veníem d'una herència molt positiva de l'antic director, així que n'hem heretat força. Ja sabeu que, a vegades, els processos necessiten anys de feina. Un dels projectes que destacaria és la restauració de la Teularia, una parcel·la situada a la Moixina on hi havia una degradació del paisatge i que hem renaturalitzat. És una actuació molt potent des del punt de vista ambiental. Una altra feina important és la que s'ha fet aquest mes de gener amb l'aprovació del Pla Estratègic del Parc Natural. Aquest document defineix les accions que s'han de dur a terme durant els pròxims quatre anys. Fins ara no disposàvem d'un pla estratègic com a tal, sinó només d'un pla d'actuacions. Són projectes diferents: un és una intervenció sobre el territori i l'altre és un projecte de planificació i gestió. També voldria destacar el treball que hem fet amb els agents del territori. Hem treballat de manera molt directa amb el sector turístic, les empreses i el sector primari. Crec que és bàsic i prioritari establir aquests vincles per tirar endavant projectes que, sense l'ajuda de tothom, serien molt més difícils de desenvolupar.

Quins projectes hi ha previstos per a aquest 2026?

Aquest 2026 estem treballant per elaborar el projecte constructiu de renaturalització de la parcel·la del Triangle, al límit entre Olot i Santa Pau. Quan plou s'inunda i, com que anem escassos de zones humides, voldríem recuperar les basses d'aquesta zona. També continuem amb projectes del sector primari, com ara ‘Fet al Parc’, que consisteix a treballar mitjançant acords de col·laboració entre explotacions ramaderes o agrícoles i el Parc Natural. Són acords de bones pràctiques relacionats amb el manteniment del paisatge, la qualitat del producte, etc. És un projecte que va néixer aquí i estem molt contents de veure com s'estén a altres territoris. Per a nosaltres és molt important continuar treballant de manera constant amb els diferents agents del territori.

S'apropa l'estiu i les altes temperatures. En quin estat de salut es troba el parc? Ens hem de preocupar pel risc d'incendi?

Cada cop tenim fenòmens meteorològics més extrems. A principis d'any vam tenir ventades molt fortes i dies amb molta pluja. Ha estat un any plujós i hem de tocar fusta perquè no passi res. La Garrotxa és una comarca que probablement patirà un risc d'incendi cada cop més elevat, però fins a dia d’avui no ha estat així. És una qüestió sobre la qual hem d'estar molt pendents i que hem d’anar planificant.

S'ha de fer prevenció?

Aquesta és la paraula clau. Hem de treballar la resiliència i preveure que en el futur es poden tornar a viure episodis de sequera. Cal actuar en aquest àmbit, però també en la prevenció d'incendis i en la gestió dels efectes de les ventades.

La Fageda d'en Jordà és un espai que preocupa especialment?

La Fageda d'en Jordà, igual que qualsevol altra zona del parc, ens preocupa per igual. La diferència és l'elevada freqüentació d'aquest espai. Quan hi ha ventades, és especialment preocupant per la seguretat de les persones que hi van. Hem de treballar per mitigar els efectes del canvi climàtic i millorar la resiliència dels nostres boscos. Estem fent seguiments de la sequera als alzinars, als faigs, etc. Aquests seguiments són estudis que ens han de permetre prendre decisions i aplicar mesures quan tinguem les conclusions.

Ara que arriba l'estiu, quines mesures es prenen per gestionar la sobrefreqüentació de persones en espais naturals?

Observem pics de sobrefreqüentació durant la Setmana Santa, els mesos de juliol i agost i, de nou, a partir de l'octubre. Tot això ho treballem amb diverses mesures i amb una coordinació constant entre els agents implicats, com ara els ajuntaments, per garantir el màxim respecte per la natura. Des del parc apostem per l'obertura de punts d'informació i per la presència d'informadors en zones d'aparcament. Pel que fa a la mobilitat, el Rumbus serà operatiu durant tot l'estiu, cada dia de la setmana i amb una freqüència de pas de trenta minuts. És una alternativa que ha de contribuir a reduir l'ús del vehicle privat.

El Rumbus està ajudant a assolir l'objectiu que arribin menys cotxes?

Estem molt contents amb el Rumbus. Ens va costar moltes hores i molta feina aconseguir aquesta línia de bus, i vam tenir la sort de comptar amb el treball conjunt del Consell Comarcal, els tres ajuntaments implicats, el Parc Natural i Turisme Garrotxa. Tots anàvem a l'una. Era un projecte en què crèiem molt i hem comprovat que funciona. Segons les dades del 2025, l'han utilitzat més de 10.000 persones i el 40% són residents de la comarca. Són dades molt positives perquè no es tractava només d'una línia per als visitants, sinó també per a la població local. Pel que fa a la disminució de cotxes, sí que ho hem notat. Penseu que el 87% dels visitants arriben per Bracons. Els oferim la possibilitat de deixar el cotxe a les Preses i utilitzar el Rumbus. També hem treballat en diverses mesures de mobilitat, com ara panells informatius i sensors de comptatge d'aparcaments. Malgrat això, a la Garrotxa ens hem desplaçat històricament amb vehicle privat i gran part dels visitants provenen de l'àrea metropolitana de Barcelona, des d'on arriben principalment amb cotxe privat. Hem d'intentar gestionar aquesta realitat de la millor manera possible.

Les persones respecten l'entorn natural o encara hi ha feina per fer?

Encara queda feina per fer. Podríem dir que hi ha hagut un empitjorament de determinats comportaments des de la pandèmia. Evidentment, hi ha de tot: hi ha molta gent conscienciada i respectuosa, però sovint posem el focus en aquelles actituds que no ho són tant. A mi no m'agrada parlar d'educació ambiental, perquè educats s'ha de venir de casa. El que intentem fer és conscienciació. Fer entendre a la gent per què ens hem de banyar amb responsabilitat, per exemple. Tindrem una experiència de qualitat als gorgs si tots ens respectem. La conscienciació ambiental no hauria de consistir només a dir què es pot fer i què no; hauria de servir per explicar per què determinades accions tenen conseqüències. Si vas a un gorg a fer-hi un pícnic durant tot el dia, amb música i altres activitats, es genera un impacte que acaba afectant l'entorn natural i les espècies que hi viuen.