L'estudi amb georadar a Besalú confirma l'existència de grans murs anteriors al monestir de Sant Pere i indicis de l'antic cementiri jueu
Aquest dissabte, en el marc de la celebració del ‘Besalú, ciutat jueva’, s’han donat a conèixer els resultats l’estudi amb georadar realitzat a la vila comtal ara fa dos mesos per encàrrec de l’Ajuntament, amb el suport de la Diputació de Girona. Durant la conferència realitzada, els autors de l’estudi, Roger Sala i Joan Frigola, han pogut confirmar l’existència de diversos murs de grans dimensions del que molt probablement va ser anterior al monestir de Sant Pere, i la detecció d’una sèrie d’anomalies magnètiques als camps de cultiu de Campanyà que apuntarien a l’antic cementiri del cementiri jueu. L’Ajuntament està decidit ha iniciar-hi excavacions arqueològiques per tal de confirmar aquesta segona troballa.
Els resultats de l'estudi que s’ha fet amb georadar al monestir de Sant Pere de Besalú han confirmat l'existència de diversos murs de grans dimensions del que possiblement va ser l’església que va precedir l’actual edifici. Els han trobat a uns 70 centímetres de profunditat. Els experts situen aquestes restes abans del segle XIII, possiblement de l’època romànica, per la seves grans dimensions. Els murs fan més d’un metre i conformen un espai rectangular, uns fets que els han sorprès. Els resultats aporten una mica de llum, ja que la documentació existent no parla de la forma ni dels elements de l'antiga església. No obstant això, els arqueòlegs no poden confirmar científicament que es tractin dels murs de l’antiga església ja que fins ara no han trobat l’absis de l’antic edifici. Es creu que es trobaria sota de l’absis actual de l’església del monestir, tot i que encara no ho han detectat.
Per altra banda, els estudis i prospeccions magnètiques que s’han portat a terme en dos camps situats al sud-est del nucli urbà de Besalú han permès detectar una sèrie d’anomalies magnètiques a uns 80 centímetres de profunditat. Els arqueòlegs creuen que és en aquest espai on podria trobar-se l'antic cementiri que durant uns 200 anys hauria servit per enterrar-hi els membres de la comunitat jueva dels segles XIII i XIV, una de les més importants a la demarcació després de la de Girona. El sector, a més, concentra indicis de traces magnètiques variades, d’èpoques diferents, com ocupacions otomanes, o fins i tot de l’època prehistòrica. Només excavant el sector es podria dilucidar si allò que imaginen és veritablement real. L’Ajuntament està decidit ha iniciar-hi excavacions arqueològiques per tal de confirmar aquesta segona troballa.
L’estudi realitzat amb georadar fa dos mesos a Besalú ja va poder confirmar el passat mes de gener l’existència d’una gran ossera situada als laterals de l’església on s’acostumaven a dipositar les restes dels monjos que vivien al monestir i, a més, cinc tombes de famílies benestants o poderoses del poble. Es distingeixen perquè tenen una llosa a sobre que tapa el forat i en aquesta pedra normalment s’escrivia el nom de la família.
Notícies relacionades:
- Localitzen a Besalú el que podrien ser els murs de l’antiga església de Sant Pere
Els resultats de l'estudi que s’ha fet amb georadar al monestir de Sant Pere de Besalú han confirmat l'existència de diversos murs de grans dimensions del que possiblement va ser l’església que va precedir l’actual edifici. Els han trobat a uns 70 centímetres de profunditat. Els experts situen aquestes restes abans del segle XIII, possiblement de l’època romànica, per la seves grans dimensions. Els murs fan més d’un metre i conformen un espai rectangular, uns fets que els han sorprès. Els resultats aporten una mica de llum, ja que la documentació existent no parla de la forma ni dels elements de l'antiga església. No obstant això, els arqueòlegs no poden confirmar científicament que es tractin dels murs de l’antiga església ja que fins ara no han trobat l’absis de l’antic edifici. Es creu que es trobaria sota de l’absis actual de l’església del monestir, tot i que encara no ho han detectat.
Per altra banda, els estudis i prospeccions magnètiques que s’han portat a terme en dos camps situats al sud-est del nucli urbà de Besalú han permès detectar una sèrie d’anomalies magnètiques a uns 80 centímetres de profunditat. Els arqueòlegs creuen que és en aquest espai on podria trobar-se l'antic cementiri que durant uns 200 anys hauria servit per enterrar-hi els membres de la comunitat jueva dels segles XIII i XIV, una de les més importants a la demarcació després de la de Girona. El sector, a més, concentra indicis de traces magnètiques variades, d’èpoques diferents, com ocupacions otomanes, o fins i tot de l’època prehistòrica. Només excavant el sector es podria dilucidar si allò que imaginen és veritablement real. L’Ajuntament està decidit ha iniciar-hi excavacions arqueològiques per tal de confirmar aquesta segona troballa.
L’estudi realitzat amb georadar fa dos mesos a Besalú ja va poder confirmar el passat mes de gener l’existència d’una gran ossera situada als laterals de l’església on s’acostumaven a dipositar les restes dels monjos que vivien al monestir i, a més, cinc tombes de famílies benestants o poderoses del poble. Es distingeixen perquè tenen una llosa a sobre que tapa el forat i en aquesta pedra normalment s’escrivia el nom de la família.
Notícies relacionades:
- Localitzen a Besalú el que podrien ser els murs de l’antiga església de Sant Pere