Anna Font: "Negava el fet de pensar que havia patit un ictus. A dia d'avui, l'esport m'ajuda a ser més autònoma i dedicar-me temps per mi"
Aquest diumenge es duu a terme, a Girona, una cursa que vol recaptar diners per aquesta malaltia

Amb 42 anys l’Anna va patir un ictus. Era un dia de reis de fa, ja, gairebé 13 anys. Va notar que perdia força d’un braç i malauradament van anar sortint tots els símptomes de la malaltia. Ella era infermera. De seguida va anar cap al Trueta, a Girona.
Anna Font, va patir un ictus: "Jo pensava que un ictus a mi no em podia passar. Ho negava, d’alguna manera. Pensava que seria una altra cosa, alguna cosa neurològica o així."
A partir d’aquí van començar uns mesos difícils per ella , a l’hospital, amb operacions i després amb una llarga recuperació, que va poder fer a la Guttmann. L’ictus li ha provocat una hemiplegia, afectant-li la part dreta del cos. La parla, la va anar recuperant de mica en mica. 13 anys després, però, encara recorda l’angoixa dels primers dies.
Anna Font, va patir un ictus: "Recordo que vaig estar tot un matí pensant el que volia dir, perquè sabia el que volia dir, però no em sortien les paraules. “Com ho faré per viure tota sola?” Quan vaig veure que em podien sortir de la boca, em vaig veure salvada."
Aquest diumenge l’Associació Ictus Girona i la unitat d’ictus de l’Hospital Trueta organitzen una cursa per recaptar diners per continuar oferint i cursos a usuaris i socis com l’Anna. Activitats de neuroestimulació, piscina o cognitives, per exemple. Una cursa que sortirà a les 11h del matí de Fontajau i que està oberta a tothom.
L’Anna entrena cinc dies a la setmana amb la seva bicicleta adaptada. Normalment puja a Sadernes.
Anna Font, va patir un ictus: "Em dona temps per pensar, per estar amb mi mateixa. I certa autonomia, també."
Després de 13 anys l’Anna viu el seu dia a dia Montagut. Només desitja ser feliç i que les persones del seu voltant també ho estiguin.
Anna Font, va patir un ictus: "He d’aprendre a ser feliç. Encara no en sé, ara com ara. No n’he après amb tot el que m’ha passat. Però tinc clar que els meus fills vull que gaudeixin i facin el seu camí i el que vulguin a la vida sense entrebancs."
