Joan Roura Parella va ser professor a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i va treballar a la secció de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, on va dirigir un seminari sobre educació estètica. Com tants altres intel·lectuals catalans, el gener de 1939 va haver d’emprendre el camí de l’exili. Primer va ser professor a Mèxic i, després, va passar al Romance Language Department de la Wesleyan University de Connecticut. Així, la Universitat de Girona va dedicar-li una càtedra.

Oriol Ponsatí-Murlà, professor de filosofia a la UdG: Hem dedicat uns dies a Joan Roura Parella, fill de Tortellà, per això hem fet el simposi aquí. La Càtedra Ferrater Mora, cada any, dediquem un simposi a un pensador català i enguany vam creure que valia molt a pena dedicar-lo a ell.

Roura Parella, tot i haver aconseguit molt reconeixement als Estats Units, on va passar la major part de la seva vida, a Catalunya va ser una figura que va passar bastant desapercebuda.

Oriol Ponsatí-Murlà, professor de filosofia a la UdG: És rellevant per moltes raons, però d’entrada té molta formació i fins i tot amb 33 anys continua estudiant, fent un Erasmus a Alemanya. Allà s’hi està dos anys i quan torna porta tot un pensament cultural de ciències de l’esperit. I es transmet a Catalunya i arreu de l’estat. L’obra, però, ell la va fer a Mèxic i als Estats Units, i aquí podríem dir que ens la vam perdre.

El simposi va durar un dia i mig, que alternava xerrades de 20 minuts i ponències més llargues que acabaven amb un debat.