Com el primer dia ara ja fa una quinzena d’anys. Un centenar de persones, moltes amb un violí o un altre instrument entre les mans, van tornar la Violinada als carrers d’Argelaguer després que l’any passat es traslladés a Besalú. Sense partitures i sense patrons, aquesta trobada sempre ha perseguit el mateix objectiu: identificar el violí com un instrument de festa, de ball i de carrer. “Es toca a tots els països del món i a la Garrotxa també. El que potser hem perdut és aquesta identitat pròpia de violí popular i aquí volem tornar el violí a la festa”, explica en Francesc Tomàs, conegut com a ‘Panxito’, un dels impulsors de la Violinada. 

Pel poble hi ha passat sonadors o duets tradicionals de fora del país procedent de llocs com Irlanda, Escòcia, Galícia, Màlaga o fins i tot de Mèxic i els Estats Units. Enguany, la cultura anglesa va ser la convidada, amb la presència de Carolyn Francis, que venia de Lakelands a Anglaterra: “Hem passat una jornada extraordinària compartint la nostra cultura amb músics tradicionals” i ha afegit que “el violí és un molt bon instrument per parlar, perquè pot sonar més alt o més baixet i té molt bona veu”. 

Els impulsors de la trobada també van admetre que Argelaguer és un lloc perfecte per fer la Violinada “som un poble de menys de 400 habitants i tenir una festa amb més de 100 persones és molt bonic”, ha admès Tomàs, “els espais no són massa grans, i això ens agrada. Ens agrada tocar el violí junts, menjar junts, cantar junts i cantar corrandes”. 

El cap de setmana també va comptar amb concerts i tallers amb una gran immersió al món del violí popular.