L’esquiador olotí Aniol Borrell arribava amb un gran estat de forma per disputar el Campionat Mundial Júnior d’esquí de fons a Whistler, al Canadà, en una fita històrica per al garrotxí fa ben poques setmanes. De fet, classificar-se per als campionats del món havia sigut un dels grans objectius de la temporada passada. Tot i que la cursa en l’esprint clàssic la va acabar lluny d’on volia fer-ho, el sol fet de disputar un mundial d’aquestes característiques contra els millors esquiadors del planeta, per ell ja és una gran victòria: “competeixes contra els millors del món, com Noruega, Suècia o Itàlia. Allà és un esport nacional. Per mi és una victòria i ho vaig fer el millor que vaig poder”, explica l’olotí. 

L’esquí de fons és un esport minoritari a casa nostra, a diferència dels països nòrdics. Els millors països als campionats del món van ser Suècia, Finlàndia i Noruega. L’objectiu de Borrell era acabar entre els trenta millors de la competició, tot i que no ho va poder aconseguir, davant una competència molt dura.

Borrell forma part de les files del Puigcerdà Ski Club, tot i que tota la seva activitat la fa sota el nom de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’hivern. La temporada comença el mes de desembre i té els dies comptats perquè conclou a finals de març.

Com a tots els esports, l’esquí de fons requereix molt d’esforç i constància. La temporada acaba a finals de març, però els esquiadors no tenen gaire temps per descansar. La pretemporada arrenca al mes de maig.

L’Aniol continuarà lluitant pel seu somni: fer-se un nom entre els més grans d’aquest esport a escala internacional, tot i que no és gens fàcil.