Que Olot és l'orinal del cel és una dita popular que cada cop va perdent més sentit. La falta de precipitacions que pateix el territori català, i en conseqüències la forta sequera que estem travessant és un fet que cada vegada preocupa més. Això no obstant, tot i que el nivell de pluges hagi disminuït a la comarca, l'any anterior es van recollir entre 750 i 800 mil·lilitres, que es van acumular entre els mesos de març i agost. Les llevantades són la font principal que omplen les reserves d'aigua a la Garrotxa mentre que al Ripollès ho fa la neu. El problema principal és que, a hores d'ara, les dues situacions fallen i és per això que els dos territoris pateixen cada vegada més. L'observador garrotxí, Jordi Zapata, en una entrevista al 5' + descarta que, de moment, s'hagin de fer restriccions i explica que "aquestes inèrcies que passem quan estem sotmesos a la presència de llevantades que arriba molta aigua, amb temporals com el Glòria i el Filomena, i neu a la muntanya, de cop es trenca i s'atura en sec, però és normal que hi hagi aquestes oscil·lacions".

La Garrotxa és excepcional a l'hora d'analitzar la sequera i el volum de reserves. El vulcanisme ha provocat que en algunes zones fluvials, s'hagi localitzat aigua fins més enllà dels 80 metres de profunditat. La problemàtica és que la superficial, és a dir la visible, en aquests moments és cada vegada més precària. Zapata explica que "tenim el riu Fluvià soterrat tres vegades, a través de les colades de lava que han anat sepultant el riu, que ha provocat aportacions extres d'aigua en els aqüífers soterranis".

A la Garrotxa qui pateix més les conseqüències de la falta de pluges són els boscos i la fauna fluvial. Per altra banda, la flora no pateix en excés perquè no necessiten molta aigua per viure. Si parlem de les previsions, segons els especialistes, es calcula que els mesos d'abril i juliol seran especialment plujosos.