Laura Bonet, veïna de la Vall d’en Bas, va contagiar-se de coronavirus el febrer del 2022. El que aparentment semblava una grip va acabar convertint-se amb un dolor muscular molest i una pèrdua de força als braços. Explica que notava que el cap no li funcionava bé. Vivia amb les extremitats adormides i fins i tot patia convulsions. Els primers quatre mesos assegura que van ser els més durs, perquè ni ella ni els metges entenien què li estava passant. Va perdre la gana i 10 quilos amb només dos mesos, i en prou feines menjava un quart d’hamburguesa al dia: “tenia moltes nàusees, mareig, sensació de borratxera que m’havia d’anar agafant per les parets, em costava pujar les escales, problemes intestinals, pèrdues de memòria temporals a curt termini...”

Tanta incertesa impossibilitava a la Laura fer una vida normal i va haver de demanar la baixa a la feina. Durant molt temps va intentar trobar respostes a allò que li passava fins que va veure que no era l'única: “ningú em sabia dir què em passava; tens una clínica que no encaixa, possiblement és ansietat... Fins que una amiga de la família em va recomanar que em posés en contacte amb els de Can Ruti, que estaven movent coses en relació amb la COVID. I vaig trobar la pàgina web nothoinventes.com hi vaig començar a llegir coses de la COVID persistent i vaig dir: ostres, això és el que et passa a tu. I partir d'això vaig conèixer el col·lectiu, l’Associació de COVID persistent, em van acceptar, em van deixar entrar al grup i allà vaig començar a trobar respostes.”

La Laura explica que fins al moment cap medicació li ha funcionat, tot i que de mica en mica es va trobant millor. Tot i això, continua tenint brots: brots que comencen amb dolor i soroll a les orelles, mal de cap i molt de cansament. Aquesta garrotxina entén que els metges van fer i estan fent tot el possible per trobar una cura, tot i que lamenta que la gent que viu lluny de Barcelona no hagi tingut més suport en tots els sentits: “som gent jove, gent que estem en edat laboral, amb ganes de treballar, que ens ha tocat viure això. I el que és bo és que alguns ens estem recuperant i esperem que surti alguna cosa que ens ajudi a millorar i a recuperar-nos. El que vull és trobar-me bé.”

El COVID persistent ha fet canviar la manera de viure la vida a la Laura. Ara valora més la tranquil·litat i estar amb la seva família