En Carles és un pagès de la Pinya i ens explica que el voltant del 50% del conreu que fa actualment és de colza. Anteriorment, en alguns dels camps que té i d’altres d’explotacions que gestiona hi abundava blat de moro, però aquests últims cada cop són menys visibles per la necessitat d’aigua que tenen per viure, tot el contrari que la colza. Tal com explica un pagès de la Pinya, en Carles Ferrés, “el que ens ha salvat molt és la colza, que és un cultiu que es fa molt bé en zones com aquí a la Garrotxa. I la veritat és que és un cultiu molt rendible, si es fan bones produccions”.

I tan bo és el rendiment econòmic, que la colza dona el doble de diners per quilo respecte al conreu de cereal. La colza se sembra al setembre, es recull entre juny i juliol i se sol utilitzar tant per alimentació humana, com per fer biodièsel. El crostó es fa servir per fer pinso pels animals. Narcís Poch, responsable d’Unió de pagesos a les comarques gironines diu que el de la colza és un cultiu que encaixa bé en el sistema de rotacions que marca la Política Agrària Comunitària i afegeix que “té un valor econòmic elevat, va buscat al mercat, com es va veure l’any passat amb la guerra d’Ucraïna. A les comarques gironines és una planta que ens funciona bé. I a més deixa les terres en bones condicions, capta CO₂ en gran quantitat. Anirem veient de conreus de colza en els pròxims anys”.

La colza és objecte de fotografia per a molts curiosos, però també, una font d’ingressos important per a molts pagesos. Els pagesos, però, també remarquen que es gaudeixi d’ella contemplant-la i no trepitjant-la, per no fer-la malbé.