Cada vegada són més les propostes de lleure d’estiu que se centren en la natura. Un exemple és el Casal de Bonavista, una activitat naturalista que aquests dies se centra a combatre espècies invasores com el cranc de riu americà. Des de fa anys, aquesta espècie invasora està acabant amb la població de cranc autòcton, ja que s’està multiplicant al Fluvià, donat que li agraden les aigües estancades i més aviat brutes: ingredients que avui dia es compleixen per culpa de la sequera i la contaminació.

En Martí, un dels participants, explica que “aprenem un piló sobre la naturalesa. Caminem molt, anem amb bici. L’altre dia vam anar a anellar ocells...” La Mireia afegeix que “hem fet unes canyes, hi posem sardines i pesquem cranc americà”. I en Joel diu que “també pesquem cranc amb les barques i posant trampes al riu”. La Judit, participant del campus i camps de treball per a joves, va més enllà i comenta que “també treballem amb plantes. Vam anar a l’hospital, amb el projecte dels plançons que es planten cada cop que neix un nadó, i vam eliminar les plantes invasores que van creixent al voltant d’aquestes zones per aquests arbres, així poden créixer correctament els d’aquí”.

A banda dels participants més petits, enguany també hi ha treballat joves provinents de Barcelona que han estat duent a terme un campus de natura a la Garrotxa. Els monitors reforcen el missatge de conscienciació de les problemàtiques que tenen rius com el Fluvià, però que al capdavall és traslladable a altres rius catalans. Segons Marcel Castey, un dels monitors que coordina a tots aquests infants i joves, n’espera d’aquests dies d’estiu que els nois i noies  “aprenguin certa disciplina i també descobrir l’entorn que els envolta, l’entorn natural”, ja que assegura, pel que li expliquen els propis joves provinents de l’àrea metropolitana, “allà estan molt aïllats de la realitat que viuen a la Garrotxa aquests dies”. 

Es tracta de propostes de lleure que serveixen per a la natura, però també per ells mateixos, i pel bé del futur del nostre planeta i de la flora i fauna autòctona, amenaçada per la globalització. Segons l’Alba, una altra de les joves participants al campus, “la natura es beneficia i nosaltres també, perquè, al cap i a la fi, passem una bona estona i ens relacionem entre tots. Si estem vinculats amb la natura, acabem agafant vincle entre les persones també”. En Joan montserrat, que des de fa anys coordina el casal per la mainada, diu que tota “aquesta mainada i jovent surten d’aquests casals tenint una idea de les problemàtiques que tenim, que, al cap i a la fi, són les problemàtiques generals provocades per la globalització i pel canvi climàtic”.

Aquests joves s’han centrat, especialment, en combatre el cranc americà, però el cert és que les espècies invasores a la nostra comarca no para de créixer i es poden comptar en desenes.