L’empresari Joan Vila ha tret fa poc un llibre en què explica des de la seva visió, els canvis que necessita la societat, les empreses, la política i l’economia envers la producció. A “La fi de l’abundància” el CEO de l’empresa LC Paper, establerta a Besalú, defensa la tesi que la societat ha de tornar a la manera de viure dels anys 70. Vila explica que des dels anys 80, amb l’aparició de l’Escola de Chicago i la Crisi del Petroli, s’ha pervertit el mecanisme de productivitat, portant aquest concepte a un extrem en què se l’ha lligat estretament amb la felicitat de les persones pel fet de poder tenir de tot. Joan Vila assegura que s’ha injectat capital per augmentar aquesta productivitat a cotes que, segons ell, no s’havia d’haver arribat i diu que ara fa falta produir menys i començar a viure d’una altra manera. Segons Vila, “el sistema ens ha fet creure que consumint més som més feliços i avui tot així està a punt de saltar pels aires. L’endeutament mundial de tot el món està al límit. Japó, Xina, Estats Units, Europa... tots estan al límit”.

Vila proposa aplicar tant sí com no, un seguit de tecnologies que ja s’estan desenvolupant, com per exemple les energies renovables, els cotxes elèctrics de lloguer, la renovació energètica dels habitatges amb bomba de calor i aïllament, la intel·ligència artificial i la substitució de la proteïna animal amb l’anomenada proteïna de fermentació. Cinc tecnologies que, assegura, aniran baixant de costos amb el pas del temps. Primer de tot, però, diu que és vital que se solucioni el problema de l’habitatge i que aquest sigui un dret garantit per a la ciutadania i és que una de les conseqüències de produir menys serà una disminució de la feina i un replantejament a l’hora de viure que requerirà saber viure amb menys. Joan Vila és rotund en assegurar que la classe política no és conscient de la gravetat del problema. Vila diu que les subvencions “NEXT Generation existeix des de fa tres anys i s’han pintat façanes i arreglar carrers, però n’ha propiciat a la descarbonització total de les empreses. L’administració no entén ni la gravetat del problema ni les prioritats socials del moment. És patètic”.

Vila posa d’exemple el fet que hagi tardat tant a poder aplicar accions amb biomassa i biometà a la seva empresa i a engegar el parc fotovoltaic. Per això últim va rebre el vistiplau fa uns mesos, quan assegura anar-ho perseguint des del 2015. “Engegarem el parc fotovoltaic en les pitjors condicions possibles. El tema de l’ajuda de descarbonització si ho haguéssim fet el 2021 avui dia seríem 100% descarbonitzats i això ens ajuda a vendre al nord d’Europa, a nosaltres. Realment l’administració ens perjudica, és així de clar”.

Vila diu que és necessari un treball de fons. En el seu cas explica que porta 30 anys per haver pogut fer un producte amb 60% de CO₂, i que el 2024, si no es troba amb més contratemps, el parc fotovoltaic podria ser una realitat.