Enguany la reproducció de cranc autòcton ha augmentat a la Garrotxa. Si de normal al centre de reproducció s’aconseguien fins a un miler de cries, enguany se n’han comptabilitzat entre 1.200 i 1.300. Ara és època de recompte. Segons Fina Torres, responsable del centre de reproducció de cranc de riu autòcton d’Olot “enguany les temperatures de les aigües han estat elevades i el que ha anat bé és que els crancs autòctons s’han pogut alimentar de puces d’aigua, un aliment bo per ells”. Afegeix “que aquest any s’ha notat i que tots aquests factors han fet augmentar la reproducció” d’aquesta espècies autòctona de cranc.

Aquestes cries en prou feines tenen tres o quatre mesos i enguany, els responsables del centre de reproducció han elaborat un circuit amb bombes per reaprofitar l’aigua de les piscines on viuen els crancs. Ara tots aquests crancs s’alliberaran a les capçaleres del riu, en zones pedregoses i amb bosc de ribera. El procés per arribar fins aquí, però, és molt llarg, tal i com explica Torres: “a la tardor els crancs estan en la fase reproductiva i estan tot l’hivern amb els ous a l’abdomen. A la primavera neixen les cries i ara al setembre i octubre buidem les piscines, traiem els crancs petits i fem el comptatge, per després alliberar-los”.

Des del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa insisteixen en la necessitat de sensibilitzar a la població i especialment els joves, de la importància de no portar més espècies exòtiques a casa nostra que posen en perill, en aquest cas, al cranc autòcton. Segons Joan Montserrat, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, “després d’alliberar-los es fa un seguiment i el que es fa és l’alliberament de cranc amb escoles, per sensibilitzar als més petits i als mmés joves. Després hi ha un voluntariat que fan un seguiment dels crancs alliberats. I el que estem veient és que en anys en condicions normals en sobreviuen més del 50% dels crancs i si no entra la malaltia el que va bé és que els crancs s’enforteixen i cada vegada es poden anar reproduint i més, ja que també s’ha de dir que la reproducció dels crancs autòctons és agraïda”.

El cranc roig americà, l’espècie exòtica, segueix creixent sense parar als nostres rius i transmetent l'afanomicosi als crancs autòctons, que de mica en mica, tot i que a poc a poc, es van enfortint.

De fet, des del Parc estan alerta de la presència de dos altres crancs americans més que estan en rius propers al Fluvià, com són el cranc senyal, que ja se n’ha vist al Ter, i el cranc dels canals, que ja se n’ha vist a la Muga.