Des d’aquest octubre Sant Ferriol possiblement viurà un abans i un després, amb la inauguració i obertura del centre cívic, ubicat just darrere l’ajuntament. Aquest és un dels projectes de més embargadora que s’ha dut a terme en aquest municipi garrotxí en els darrers anys, un local polivalent que consta d’una gran sala i sales annexes, que ha costat al voltant de 360.000 euros. Una tercera part, més o menys, els va aportar en el seu moment el Ministeri de Cultura i Esports; un altre terç el Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat; i la resta, més o menys a parts iguals, entre la Diputació de Girona i el mateix ajuntament.

El local està pensat per fer-hi tallers, activitats per a qualsevol edat, reunions o simplement per ser un punt de trobada, o per celebrar-hi algun aplec o festa en cas de pluja. La gent del poble, però, hi podrà dir la seva, tal i com explica l’alcalde de Sant Ferriol Albert Fàbrega: “és un espai a la carta, dic jo. La gent ha de decidir quines activitats vol fer i venir. Això és un municipi diners, gran en territori i amb poca gent que hi viu. Nosaltres no proposarem activitats, sinó que obrirem les portes del centre cívic a aquells qui ens proposin venir-hi a fer quelcom”.

La clau del centre cívic sempre estarà a l’ajuntament i de moment no s’habilitarà un horari d’obertura. L’objectiu de l’ajuntament era crear un punt de trobada físic per unir, d’alguna manera, la prop d’una desena de nuclis que té el poble, alguns d’ells completament allunyats entre si, com per exemple el Torn, situat a la banda de Mieres, i Fares, havent passat Besalú. Fàbrega explica “que el cert és que la gent que viu aquí normalment, ja viu bé a casa seva i tranquils, però també busquen una mica d’activitats socials i conèixer-se i relacionar-se amb la gent del poble. Per exemple, algunes mares demanaven un lloc com aquest, per ajuntar-se tots els nens, que una família es quedés amb ells, i la resta anessin a fer gestions, compres... abans no hi havia un lloc específic per això, i ara ja li tenim”.

Una eina més, doncs, per un poble d’encara no 300 habitants, sense cap nucli urbà ni pràcticament carrers i places i completament rodejats per muntanyes.