Per què els arbres cauen més a la nostra comarca? És la pregunta que molta gent es fa en les darreres setmanes, en una tardor que si bé és cert que no ha portat pluja a la Garrotxa sí que ha portat, i molt, de vent. Uns vents d’entre 80 o 100km/h excessivament forts i poc habituals a la nostra zona. Des de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa asseguren que “hi ha unes fortes ventades que normalment no teníem aquí a la Garrotxa. A la comarca havíem tingut remolins, esclafits... però no aquestes ventades tan continuades i fortes”. Joan Montserrat explica que el vent que tenim darrerament “no és un vent a ràfegues. I el vent es troba amb arbres alts amb fulles, que per l’època que estem ja haurien d’haver desfullat, però que encara no ho han fet del tot, i amb el pes els fa caure. Els arbres amb fulles paren el vent, no estan prou arrelats i cauen. I més quan en cau un, al bosc, llavors passa més l’aire i en tomba d’altres”.

A la Garrotxa hi abunden zones boscoses plenes d’arbres, però també hi ha arbres a les àrees urbanes, amb arbres molt alts, de més de 30 metres. “Els boscos de la comarca no estan gaire preparats per això, perquè a mitjans de segle passat hi havia una gestió molt intensiva i els boscos que tenim ara és el resultat d’això”, explica Montserrat. “Tenim arbres espessos, molt alts, sobretot rouredes i fagedes i això fa que ara ens trobem que està descompensada l’alçada amb el sistema radicular. I és fàcil, llavors, amb les ventades que hem tingut aquests dies, perquè caiguin”, comenta.

A tot això se li ha de sumar el fet que els arbres que es troben sobre terra volcànica no arrelen entre les pedres sinó que ho fan de manera més superficial, cosa que els debilita en cas de ventades fortes.

Què podem fer, però?

D’entrada caldria més inversió per part de les administracions, per tal de gestionar més i millor els boscos i les àrees amb zones arbrades de la ciutat, i mirar de combatre les fortes ventades que des de fa un temps són més habituals a la Garrotxa. El cert és, però, que caldria una inversió econòmica gran. “Les administracions arriben fins on arriben. A les ciutats, els ajuntaments hauran d’estar molt a sobre de l’arbrat urbà. I als boscos i medi natural, la tendència és que hi hagi canvis naturals i l’administració hauria de donar ajudes perquè el propietari participi de la gestió d’aquestes zones arbrades”, explica Joan Montserrat.

Així doncs, si episodis d’aquests es repeteixen ens haurem d’acostumar a veure parcs urbans i zones verdes de la ciutat tancades durant els dies de fortes ventades, tot i que també és important la responsabilitat de cadascú, i no sortir a caminar o a fer qualsevol mena d’activitat a l’aire lliure, els dies de més perill de caiguda d’arbres.