Islàndia viu aquests dies pendent de l’erupció del volcà de la ciutat de Grindavík, situada al sud-oest del país. Fa més d’un mes els 4.000 habitants d’aquesta ciutat ja van ser evacuats i és que des de finals d’octubre a la zona s’hi estaven notant moviments sísmics. El volcà islandès és d’una tipologia similar als de la Garrotxa. Es tracta d’un volcà d’una sola erupció, que es pot allargar algunes setmanes, de tipus fissural i menys explosiu que els de la Garrotxa. Segons el geòleg de la comarca, Llorenç Planagumà, “tant el cràter del Volcà Santa Margarida que és fred o magmàtic, el del Croscat hi ha un petit con volcànic, tots són de la mateixa erupció i calculem que té 1km, 1,5km. En canvi, el d’Islàndia s’ha obert més, al voltant d’uns 4km”. Planagumà explica durant l’erupció del Volcà de La Palma no es va actuar malament preventivament tot i que reconeix que a Islàndia estan més preparats en tots els sentits, a l’hora de tenir controlades les zones amb potencial perill: “aquí encara hem de millorar molt amb els mapes de perill. A la Zona Volcànica de la Garrotxa s’han estat treballant molt, però a Canàries tot just s’està fent, perquè no es tenien els mapes de perill de les illes”.

On sí que hi ha una diferència important és en la gestió del després de l’erupció i els desperfectes que pot ocasionar el volcà a la zona. “El govern islandès assumeix el 100% deLs desperfectes, per exemple si per l’erupció t’afecta una casa. En canvi, aquí a l’estat espanyol hi ha un intriguis d’assegurances i compensació d’assegurances, de compensacions d’assegurances, etc. Que la gestió aquí és molt complicada”, explica Planagumà.

A les portes de Nadal, Llorenç Planagumà explica que l’erupció en principi no ha de generar complicacions lluny de l’illa d’Islàndia quan va passar el 2010 en l’erupció d’un altre volcà del país, i que va provocar la cancel·lació de nombrosos vols. La diferència és que en aquell moment el volcà s’ubicava en una zona de glacials, i això va fer que l’erupció fos més explosiva i que generés més cendra.

Mentrestant a la Garrotxa se segueix fent tasca preventiva i de recull de dades, les que proporcionen els sismògrafs, com per exemple el que hi ha a Can Jordà.