La Sierri és coneguda al barri de Sant Roc per la seva botiga de queviures, però des de fa un any també la coneixen com una de les agraciades al Sorteig de Loteria de Nadal de l’any passat. Va arribar de ben petita amb la seva família de Cabra de Córdoba, Andalusia, i el 22 de desembre de l’any passat li va tocar una part d’un segon premi. També havia comprat un dècim la seva germana, que aquell mateix dia es jubilava. “Primer vaig quedar molt parada perquè una amiga em va trucar molt emocionada, que jo em pensava que li havia passat alguna cosa i quan vaig veure amb el meu home que ens havia tocat estàvem molt contents i va començar a venir gent a la botiga. Aquí el barri hi viu gent humil i necessitada i això va ser un cop de mà per a molta gent”.

La Sierri va aconseguir el número a través de la Judith del Bar Tornem-hi, igual que la Paqui, que té un forn de pa uns metres més avall de la botiga de la Sierri. “Crec que a casa en tenim un de semblant d’aquest número, em va dir la meva germana. I jo li vaig dir que de seguida que sortís de treballar que anés a mirar si era aquest. I sí, sí que ho era. Jo feia un mes que anava dient que els números que tenia a la fleca sortirien i van començar a avenir gent el 22. I jo creia que feien broma. I no, no, anava seriosament. Va ser molt emocionant, la veritat”, comenta aquesta altra veïna de Sant Roc.

Un any després totes dues continuen treballant i tirant endavant els seus negocis. Els diners els han servit per viure amb més tranquil·litat, per ajudar a la família i per fer alguns viatges, però sempre tocant de peus a terra. Però... i si aquest any els hi torna a tocar la loteria, què? Segons la Paqui Morejón, potser es plantejaria retirar-se si em tornés a tocar i segons la Sierri , “seria massa, tot i que els diners mai van malament”, assegura.

Ara bé, si torna a tocar el premi en aquest barri olotí, segurament es tornarà a repetir un fet curiós que va viure la Sierri a la seva botiga el Nadal passat: pocs dies després que a alguns veïns els toqués la loteria, van anar cap a la botiga a comprar una bona espatlla de pernil, i aquell cop no van demanar la normal, sinó la de pernil ibèric.