L'estudi ha conclòs que, en les primeres etapes de la l'alzheimer, el major impacte de la malaltia es produeix per una major acumulació de la proteïna beta-amiloide. En canvi, en la seva fase més avançada, aquest impacte es pot atribuir a una major concentració de la proteïna tau.

Totes dues produeixen una alteració de l'equilibri entre l'estat d'excitació i inhibició de les neurones, la qual cosa contribueix a la deterioració cognitiva de les persones afectades.

Fins ara, s'havia demostrat aquest desequilibri en estudis amb animals i amb mostres cerebrals de cadàvers humans però faltaven evidències que això passa també en persones vives que tenen la malaltia. La principal dificultat per a aconseguir-ho és que l'activitat d'excitació i inhibició neuronal no es pot mesurar directament amb tècniques de neuroimatge, però sí que s'ha aconseguit amb les de modelatge de tot el cervell utilitzades en aquesta recerca.

En concret, s'ha pogut mesurar l'impacte de les dues proteïnes sobre el desequilibri de l'excitació/inhibició neuronal, a partir d'eines de simulació matemàtica i computacional.