Els Vayreda cedeixen part del seu arxiu històric a l’Arxiu Comarcal
Es tracta, sobretot, de documentació escrita que fa referència a la gestió del patrimoni i a correspondència familiar
Els Vayreda són una família olotina coneguda, principalment, per les seves contribucions al món de l’art i la literatura durant els segles XIX i XX. Abans, però, també havien estat botiguers de teles i mercaders que l’any 1667 van adquirir l’antic mas Reixach, conegut actualment com la Casa Vayreda, que van convertir en la seva casa pairal.
Ara, representants de la família han signat un acord amb l’Ajuntament d’Olot per cedir en comodat el Fons Família Vayreda a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Aquest fons consta de documentació manuscrita i impresa que s'estén del segle XV fins a principis del segle XX i en destaca la que fa referència a la formació i gestió del patrimoni familiar.
Uns documents que, segons la directora de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Anna Bonfill, els ajudarà a conèixer com era l’Olot de l’època.
Explica que "a part de ser una família amb un gran patrimoni, és una família que ha donat notaris i un bon nombre d’artistes, és de suposar que aquesta documentació inclou molta documentació que explica la personalitat d’aquests membres de la família. Segurament trobarem correspondència o reculls jurídics".
El cert és que els documents que la família Vayreda ha cedit a l’Arxiu Comarcal són només una part del contingut total del Fons Vayreda que, segons el representant de la família Joaquim Vayreda, s’obrirà al públic en un futur.
Explica que, ara per ara, els havia semblat que la millor forma de què tothom pogués gaudir-ne era "fent una donació a l’Arxiu Comarcal. La veritat és que encara hi ha bastantes coses que a la llarga acabaran formant part de l’Arxiu de Can Vayreda. Estem en fase de posar-hi ordre tot just".
L’Arxiu Comarcal ja compta amb els documents del Fons Vayreda, a més d’altres de famílies reconegudes d’Olot, com els Trincheria o els Casabona.
La directora de l’Arxiu assegura que estan en converses amb més representants d’altres famílies per tal que s’entengui la importància de compartir aquesta documentació públicament, no per l’interès que puguin suscitar aquestes famílies, sinó per facilitar l’estudi de diversos aspectes de la història local.