Un cup gegant, amb fotos de tots els autors que han passat pe Festival Mot,  és l’element central d’una plaça olotina pocs dies abans de la celebració d’una nova edició del Festival Mot. Enguany el Mot celebra 10 anys. 10 anys queden molt enrere, però en bon record per una de les creadores del festival, Carme Simon, que encara avui recorda que res de tot el que va passar va ser casualitat i que va ser una excel·lent unió entre unes jornades literàries que ja es feien a Olot i quelcom similar que feien al Centre Cultural la Mercè de Girona: “el que volíem era posar molt en contacte els lectors amb els autors. Aquest era el principal objectiu. Això no és fàcil de trobar. I poder oferir tot això en viu, autors de qualitat... era el que ens interessava més. Fer-ho tot molt proper”, explica Carme Simón, directora Festival MOT 2014-2019.

Un Mot que va néixer i que des de ben aviat es va veure que seria un festival de referència: “la veritat és que ens ho esperàvem perquè des del principi vam tenir molt bona resposta del públic, que al final és el que fa vendre un festival als polítics. El públic estava agraït i tenien entusiasme. No hi ha gaires festivals de literatura i se solen fer en ciutats grans, i el fet que molta gent ho tingués a prop de casa, a Olot o Girona, perquè va agradar molt”, comenta la Carme.

El Festival, però, també ha incidit en el dia a dia de la ciutat. Pel que fa a la cultura, però també en l’educació, a través del Mot instituts i el Mot Escoles, però també per altres aspectes: “com a ciutat, Olot, ha augmentat la seva qualitat cultural, perquè per aquí han passat autors de primer nivell. I la gent d’aquí els ha pogut conèixer parlar-hi, demanar autògrafs, etc. Perquè el MOT sempre buscava aquesta proximitat. I durant aquests 10 anys el que hem aconseguit ha estat això”, assegura Ricard Sargatal, responsable de l’àrea de cultura i educació d’Olot.

10 anys han donat per molt, però la Carme Simon es queda amb una imatge que segurament es repeteix edició rere edició: “el dia que es fa una sessió i no se sent ni una mosca a la sala impressiona molt. Tothom està pendent de les paraules de l’escriptor. Això em fascinava. De tant en tant girava el cap, mirava a la gent i semblava que el món s’hagués acabat”, explica la Carme. “Era emocionant”, conclou.

Atents caldrà estar del que puguin explicar, enguany, autors com Sergi Pàmies, Claudia Durastanti, Gabriela Wiener, Anna Pazos o Adrià Pujol, entre altres. Tots ells estaran a Olot o a Girona fins al 23 de març i parlaran de la literatura i el jo, segurament un dels Mots més íntims i centrats en l’autor.