Probablement, ningú quan llegeixi aquesta notícia desitjaria tornar 4 anys enrere. Eren uns dies que canviarien a la societat d’un dia per l’altre i que una pandèmia estroncaria totes les rutines possibles. On la rutina va augmentar amb escreix va ser a l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

La detecció del primer cas

El 16 de març de 2020 es va detectar el primer cas i a partir de la llavors l’activitat hospitalària no es va aturar a l’hora de tractar a persones que patien els efectes del coronavirus.

Entre molts aspectes, va canviar el sistema de treball de tots els departaments de l’hospital garrotxí, la creació de nous protocols i haver de sectoritzar el centre per preservar diversos espais.

El gerent de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, Josep Maria Padrosa, recorda els canvis que va suposar l’arribada del coronavirus fa 4 anys i explica que ‘’van canviar moltes coses com la manera de treballar, com preveure els subministraments que necessites...’’

Recuperació total?

Padrosa també respon a si l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa ha recuperat ja el 100% de la normalitat prepandèmica. I diu: ‘’Globalment, sí. Tot i que el Departament ens ha demanat fer més activitat i hi ha posat diners, s’ha aflorat més patologia d’abans i el fet de poder visitar més.’’

Capacitat de coordinació

En aquells moments, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa va haver de coordinar-se amb diferents estaments com el Departament de Salut i hospitals com el Josep Trueta de Girona o l’Hospital Can Ruti. El gerent del centre hospitalari de la Garrotxa destaca la capacitat d’adaptació que va tenir tot el personal.

Les xifres

A l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, l’esclat de la pandèmia va provocar poder equipar la zona de semicrítics i ara poder-la utilitzar per situacions de necessitat.

Durant els dos anys de pandèmia, l’Hospital d’Olot va ingressar 1.133 persones, de les quals 126 en estat crític. El pic més elevat d’ingressos al centre garrotxí es va viure el 3 d’abril del 2020 amb 72 persones ingressades a la unitat covid.

Quin record guarden els garrotxins dels mesos de confinament?

Des de Ràdio Olot i Olot Televisió hem sortit als carrers de la capital de la Garrotxa per preguntar als veïns i veïnes com recorden aquells dies i com van viure els mesos de confinament. Mila Vallés, Pere Masmitjà, Maite Genové i Jordi Colomer Pijuan recorden que els fills els ajudaven amb la compra dels productes essencials, que podien sortir de casa per passejar el gos o que es posaven nerviosos per no saber quan es podria tornar a sortir o fer vida normal.

A alguns, però, no els va acabar de convèncer com es va enfocar mediàticament. "Era una mica exagerat veure els militars a la tele", recorda la Mila. Pere Masmitjà es mostra més punyent al dir que "eren imatges totalment innecessàries, però què esperem d’un país que ho arregla tot a base de pistoles, metralletes i porres".

Tot i això, els veïns destaquen la qualitat de vida de la comarca i asseguren que molts, en disposar d’una casa àmplia, els va ser més fàcil suportar el confinament. La Maite explica que ella va estar tranquil·la perquè "tenia el privilegi de poder viure en una casa. Llavors, dinàvem i sopàvem al jardí. No va ser agradable, però, dintre de tot, ho vaig aguantar bé". Jordi Colomer, en la mateixa línia, reconeix que, també, "en viure en un poble en lloc d'en una ciutat, podia sortir a la terrassa de casa i que em toqués el sol".

En el que sí que coincideixen els veïns enquestats és que com a societat tenim seqüeles de la pandèmia. Alguns parlen del fet que potser ens hem tornat més egoistes i d’altres mencionen un augment en la irritabilitat. Però, fins a quin punt ens afectaran aquestes seqüeles? Tornarem mai a la normalitat d’abans de la pandèmia?