Cada vegada es veuen menys camps de blat de moro a la Garrotxa, una comarca molt típica on fer aquest cultiu. En Moisès Mont, pagès de la Vall d’en Bas, sempre n’havia fet. ”De les 15 hectàrees n’havia arribat a fer tot cultiu de blat de moro, amb cicles llargs. I en els darrers tres anys hem notat una davallada gran de produccions i ens hem vist obligats a fer rotacions de cultius, tant per assumir les pèrdues que ens portava el blat de moro, com per les normatives que se’ns imposen des d’Europa i des de la Generalitat”, explica.

Una davallada de les produccions causada per la sequera i la falta de pluges, per un cultiu, el de blat de moro, que abans era molt rendible, però que ara ho ha deixat de ser. Un dels avantatges del blat de moro és que, abans, era un tipus de cultiu que pràcticament no feia falta regar, i que amb l’aigua de la pluja que cau a la Garrotxa en feia prou per créixer. Això, però, ha canviat amb la sequera i enguany, alguns pagesos com en Moi de la Vall d’en Bas, ja han renunciat a fer blat de moro. “En el meu cas aquest any he fet el pas de no sembrar ni una hectàrea de blat de moro. Ni tan sols una hectàrea de regadiu que podria fer perquè no sabem si ens deixaran regar quan arribi el moment, al mes de juliol per exemple. I clar, si tu ja ho tens sembrat, necessites regar i no et deixen: què has de fer?”, es pregunta. I és que el pla de sequera de la Generalitat canvia d’un dia per l’altre, però un pagès no pot canviar d’un dia per l’altre la sembra d’un cultiu.

Igual que en Moi, es troben altres pagesos de la comarca. En el seu cas ha optat per fer colza, amb un cost de producció menor però a la vegada amb menys possibilitat de tenir guanys. Un avantatge de la colza és que la sequera juga, en part, al seu favor, ja que creix bé si no té un excés d’aigua i que puguin ser atacats per fongs: “les rotacions de cultiu han acabat sent més rendibles per aquells cultius de complement al blat de moro, que no pas el blat de moro en si. El blat de moro és molt car de produir i si no tens bones produccions, és difícil cobrir costos”, explica aquest pagès de la Vall d’en Bas..

En els darrers anys, pagesos com en Moi, han acabat venent el blat de moro per farratges per sota de preu de cost, i per això enguany ha decidit fer canvis de producció. Pagesos més aviat petits, com ell, reclamen a la Generalitat que no els apretin tant amb les restriccions d’aigua. O si més no, que no estiguin més restringits que altres sectors.