Quan l’Antoni Plana va obrir la seva sastreria al carrer dels Sastres d’Olot a finals dels anys 70, unes quatre o cinc persones compartien aquest mateix ofici. Amb els anys, però, s’ha quedat completament sol i així continua. Des de fa uns anys l’Ajuntament d’Olot promou l’obertura de negocis de tota la vida en aquest carrer, potenciant l’artesania. Negocis com el de l’Antoni, però també d’altres. Hi ha, per exemple, una botiga de joguines i algunes més d’altres àmbits. Com veu, però, l’últim sastre del carrer dels Sastres d’Olot iniciatives com aquesta? “Jo crec que pot ser bo, perquè és un carrer maco, estret i amb tot això del projecte de l’artesania trobo que aquest jovent i gent no tan jove s’ho estan prenent seriosament. Jo crec que està bé que hi hagi negocis d’artesania variats, aquí al carrer. El projecte dels oficis tradicionals al carrer dels sastres el trobo encertat”, explica Antoni Plana, sastre.

L’Antoni ja es podria jubilar definitivament, però ell continua fent trajos i arreglant roba al seu petit taller. Diu que ho fa, però, a un altre ritme. Ell, d’alguna manera, dona vida a aquest carrer olotí: “jo de feina en vaig tenint. És diferent, però, treballar tota la mà d’hores que feia abans que no pas ara, que vinc una mica quan puc i quan vull. Per mi és un esbarjo i m’agrada continuar fent la meva feina. És una distracció per mi”, diu l’Antoni.

Ho fa perquè realment li agrada, però també perquè molts clients pateixen pel dia que es retiri, ja que el relleu generacional en aquest tipus d’oficis no s’està produint.  Per ara, però, l’Antoni no pensa amb retirar-se. Continua treballant amb les mateixes ganes del primer dia, com aquell nen que 8 amb vuit anys va descobrir l’ofici gràcies a un sastre de Santa Pau.