En les eleccions del 9-J s'elegeixen els eurodiputats que formaran el pròxim Parlament Europeu, l'única institució comunitària elegida directament pels ciutadans. En no haver una llei electoral unificada, les eleccions europees són, a la pràctica, 27 processos electorals diferents, amb normes, llindars i circumscripcions diferents. Entre d'altres, aquest és el motiu pel qual també els dies i les hores de votació són diferents segons el país. En alguns països, a més, votar és obligatori, com el cas de Malta, Àustria, Bèlgica i Alemanya. “Enfrontem uns reptes molt importants, no només estem votant quins o quants diputats tindrem al Parlament Europeu dels pròxims 5 anys sinó que estem votant futur. Quines polítiques europees lideraran Europa”, explica el director d’Eurolocal, Joaquim Millán.

Segons les últimes enquestes, el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates aconsegueixen mantenir la primera i segona posició amb un nombre de representants semblant al de l'actual legislatura, però amb una forta pujada dels grups ultres i la caiguda de les formacions progressistes. Amb els populars i els socialdemòcrates en primera i segona posició respectivament, els sondejos apunten a una pugna entre els liberals de Renovar Europa i els ultres dels Conservadors i Reformistes Europeus per la tercera posició. “El 80% de l’impacte legal que cadascú de nosaltres rebem ve condicionat de decisions que s’han pres en l'àmbit europeu i que després s’han portat a casa nostra. Estem votant quina Europa tindrem els pròxims 5 anys”, admet. 

Uns 370 milions de votants estan cridats a les urnes amb la participació com a gran repte dels comicis europeus. En les anteriors eleccions, com les del 2014 o les del 2019 la participació no va superar el 45%.