Fins al 5 d’octubre,  a la galeria Àmbit Espai d'Art, es pot veure una exposició que repassa la trajectòria artística de Miquel Duran, el pintor de les Preses. 60 anys de trajectòria que han donat per plasmar sobre la tela un munt de paisatges de la Garrotxa, molts d’ells marronosos, una característica pròpia dels seus inicis. No hi falten els quadres de les Preses, però tampoc el Volcà Montsacopa, pintat fa algunes dècades. En Miquel és un enamorat de la Garrotxa, però també de l’Empordà.

Diu que “paisatges de per aquí a la Garrotxa sobretot vaig fer al principi. I a partir d’haver fet la mili a Figueres, quan tenia 20 i pocs anys, vaig descobrir l’Empordà i vaig començar a pintar, també, coses d’allà", diu Duran. 

Miquel Duran s’autodefineix com a postmodernista. El seu gran referent diu que és Van Gogh. El pintor de les Preses, però, ha tocat altres branques de l’art, més enllà de la pintura. També se’l coneix com a pessebrista. Un pessebrisme que va descobrir quan va venir a Olot a treballar de jove. 

Explica que "els pessebres els anava fent de molt petit. Però llavors vaig venir a Olot a treballar en un taller de sants i vaig descobrir un món desconegut per mi, com és el món de l’escultura i el pessebrisme. I vaig poder conèixer grans escultors d’Olot, com per exemple en Joan Ferrés, que ara recentment seguint un model seu, han instal·lat l’estàtua de Sant Esteve aquí a l’església de Sant Esteve", explica. 

En Miquel té 85 anys, però ningú ho diria. No es cansa de fer quadres i de viure amb la mateixa intensitat de quan era jove la seva passió pel món de l’art. Persones com ell demostren que l’art no hi entén d’edats. Duran diu que "sempre dic que soc un gandul frustrat. Ja m’agradaria ser gandul, però no sé estar quiet. Sempre he d’estar fent pessebres i o dibuixar i pintar".

En Miquel fa més de tres dècades, va crear l’Escola de Plàstica de les Preses. Allà hi continua ensenyant a joves pintors. Diu que l’ajuden a posar-se al dia en qüestions artístiques, i és que ell sempre ha pensat que a banda d’ensenyar, aprèn també dels seus alumnes.

El pintor de les Preses mira enrere feliç, veient que ha pogut viure de l’art. Quelcom que avui en dia és molt complicat. Assegura que les tendències van cap a una altra direcció, però desitja que algun dels seus alumnes aposti pel seu talent i aconsegueixi fer el que ell ha fet durant tota la vida.