Els informes de la Conferència de l'ONU sobre Comerç i Desenvolupament consideren la moda com la segona indústria més contaminant en l'àmbit mundial, especialment la coneguda com a fast fashion, ja que produeix més emissions de carboni que tots els vols i enviaments marítims internacionals junts.

A partir de l'1 de gener, la recollida de residus tèxtils és obligatòria a tots els països de la UE, que precisament genera 12,6 milions de tones a l'any, per impulsar l'economia circular. A Catalunya prop del 90% de la roba acaba al contenidor gris o la incineradora. Pilar Chiva, directora d’economia circular a l’Agència de Residus de Catalunya, explica com s’aplicarà la normativa:

“La recollida domiciliària, recollides puntuals (perquè el residu tèxtil no es generà durant tot l’any habitualment) i després les recollides privades. La normativa obligarà a les botigues que venen roba també a recollir-ne”, explica Chiva. 

 A Catalunya, on cada persona genera en un any uns 22 quilos de residus tèxtils, ja existeix el Pacte per la moda circular, un acord voluntari en què col·laboren 120 entitats públiques i privades, i que vol assolir el 30% de recollida selectiva. Chiva, defensa un canvi de model i aposta per la prevenció per tal de millorar les xifres de reciclatge tèxtil: “Reflexionar sobre com consumim la roba. Consumir menys, consumir millor i consumir roba de segona mà. El model que tenim ara és absolutament insostenible”, admet. 

La nova llei obligarà els municipis a contractar un servei que ara, en molts casos, està cedit a entitats d’inserció social. Cada municipi podrà optar pel sistema de recollida dels residus tèxtils que més els convingui. Tot plegat per assolir l’objectiu que marca la nova normativa: recollir quatre quilos i mig de roba per persona, una xifra que supera els 2 quilos i mig que s’havien de recollir fins ara.