El llenguatge de signes té una estructura, una gramàtica i unes característiques pròpies per comunicar-se amb la gent sorda. Pel que fa a idiomes, doncs també hi ha variants com el català, el castellà o el francès. Com a particularitat, per exemple, dins el català hi ha diferents versions ja sigui la gironina o la barcelonina.

Una alta complexitat per facilitar la vida a persones que no tenen el sentit de la oïda desenvolupat i que com tothom fa, es necessiten comunicar i entendre el que es diu. Tot plegat no s’aprèn amb un dia ni amb un mes, sinó que es necessiten hores de dedicació per ser intèrpret de llenguatge de signes.

Més reconeixement

Des de fa uns dies que el col·lectiu va convocar una vaga per demanar un reconeixement digne. Sobre el perquè de tot plegat, n’ha donat més detalls la gerent de MultiSignes i directora d’accessibilitat, Anna Maria Martín: ‘’No és un camp on l’intèrpret duri molts anys. Hi ha estudis que expliquen que un intèrpret no assumeix bons coneixements fins al cap de 10 anys, però la trajectòria és de 5.’’

Comarca referent

Martín també parla sobre el costat positiu d’aquest sector. Remarca que la Garrotxa és un gran exemple d’aposta pel llenguatge de signes. Entre alguns exemples, des de fa uns quants anys que el pregó de Festes del Tura és interpretat també en llenguatge de signes.

Els professionals del llenguatge de signes ja van fer vaga el passat 30 d'abril. Lamenten que, amb el canvi de govern, tot el que se'ls va prometre ha quedat tancat en un calaix.