Passen els anys i la colla Carnavalesca d’Olot i Castellfollit de la Roca segueix sumant títols al seu palmarès. Fa uns dies van tornar-se a imposar als carnavals de Sant Feliu de Guíxols i de Platja d’Aro. Enguany presenten el tema ‘Llegendàries’, una proposta que explica una història clàssica amb un ésser mitològic, similar a un llop, que salvaguardava els esquimals dels caçadors furtius. Com sempre, la Carnavalesca innova en els materials que utilitza, tant per fer la carrossa, com per fer les disfresses. Tot fet a mida i a mà.

“Intentem triar nous materials i buscar noves maneres de fer acabats i tocar diferents materials i aquest any estem fent servir acetats que l’esclafem pe fer agafar formes, cel·lofanes, plàstics i també filferros i altres metalls que ens ajuden a donar formes.”, assegura Èric Turón membre de la Carnavalesca.

“Per fer la roba intentem buscar materials fora de la tipologia de carnaval, habitual. Aquest any, per exemple, fem servir cota de malla, que és el que es duia a l’època medieval. Anem de guerrers de la neu. I és teixit a mà.”, diu Carles Solé membre de la Carnavalesca.

A la Garrotxa, el nivell artístic del carnaval és altíssim. No només ho demostren la Carnavalesca. La majoria de colles cuiden els detalls i busquen innovar, cosa que a altres carnavals d’altres indrets es comença a deixar de fer, segons els membres de la Carnavalesca. “A Olot i a la Garrotxa no ens podem queixar perquè les colles d’aquí aposten pel tema artístic en general. Tots busquem treballar coses noves, ben treballades, amb cara i ulls... però a  la costa es veu cada cop més que es perden colles artístiques i es van veient més disfresses de borratxera. Són altres estils de carnaval.”, explica Carles Solé.

A treballar s’hi posen ben bé a un any vista. Comencen per una foto, per una idea, que van madurant, fins que comencen a fer un croquis d’allò que volen mostrar. És més o menys durant la tardor quan comencen a fer els muntatges. I alguns membres de la colla, com l’Èric, dediquen llargues jornades durant setmanes, per fer el gruix de la feina. Mai la idea inicial acaba sent la idea final. Un cop tot el procés està completat, toca mostrar-lo a la gent. És la gran recompensa a tots els esforços fets. “En el moment que sortim a la rua de Sant Feliu de Guíxols, que la gent et mira atenta i veus que t’admira, aquell moment és molt maco i transmet molta satisfacció, després d’haver-ho treballat tant.”, diu Carles Solé.

“Sobretot, sentim eufòria, perquè són molts mesos de feina. I s’agraeix que la gent t’ho faci saber, que els ha agradat la proposta. Ens dona molta alegria, perquè són moltes hores de feina i veus que aquella foto, aquella imatge inicial, s’ha acabat fent relatat i ha acabat agradant.”, afirma Èric Turón.