A la Universitat de Girona ha nascut la Càtedra d’Altes Capacitats, té com a objectius principals fixar mesures més adequades per atendre l’alumnat amb altes capacitats; estimular la formació permanent dels docents en aquest àmbit i promoure la transferència de coneixements entre el món universitari i el sistema educatiu. Aquesta càtedra és pionera a tot Catalunya i compta amb la col·laboració del Departament d’Educació i l’Associació Promotora de la Fundació d’Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats.

Segons ha dit el director de la Càtedra d’Altes Capacitats de la UdG, Teodor Jové, hi ha diferents tipus d’altes capacitats que pot tenir una persona, d’intel·ligència, personalitat o creativitat, entre d’altres: “Una persona que té altes capacitats en totes les facetes de la seva intel·ligència, el superdotat. Després hi ha els que tenen talents, els talentosos poden ser simples o múltiples, per exemple, el talent acadèmic és múltiple i engloba diferents capacitats”, explica el director de la càtedra. També afegeix que pot haver-hi un tercer cas, anomenat precoç, un estadi previ en què pot desenvolupar-se cap altres capacitats o amb el temps arribar a una situació d’equilibri i normalitat amb la mitjana de la població.

A més, Jové assenyala que en cas de no guiar bé a la mainada ni donar-li reptes, no només malgastaria el seu potencial, sinó que podria tenir efectes perjudicials: “S'avorrirà, entrarà al seu món imaginari i estarà somiant despert. Això és molt negatiu perquè estarà perdut i desmotivat. Una altra possibilitat és que per combatre l’avorriment parlarà i interactuarà amb els altres companys, llavors tenim una situació en la qual els mestres ho veuen com un problema.”, diu Teodor Jové i insisteix que el problema no són ells, sinó que tracte no és l’adequat en aquests casos.

Segons el director de la càtedra, un terç dels alumnes amb altes capacitats no sap desenvolupar-se per falta d’estímuls adequats i pateixen fracàs escolar i trastorns com la síndrome de l’impostor.