L’Institut La Garrotxa celebra aquest 2025 els seus primers cinquanta anys d’història. Mig segle formant generacions d’estudiants i adaptant-se als canvis socials, educatius i tecnològics. El centre, ubicat a Olot, va néixer com una escola de formació professional, i no va ser fins força temps després que va incorporar-hi les etapes d’ESO i Batxillerat.

Concepció Ferrer, la primera directora de l’institut, recorda amb claredat els inicis d’aquella etapa pionera: “Teníem una tasca difícil, que potser ara ja no cal fer: donar prestigi a uns estudis que començaven amb mala fama. En aquella època, si no tenies el títol d’EGB, anaves a FP. S’associava la formació professional amb els alumnes que no se’n sortien, com si fos un camí de segona. També hi havia certa incertesa sobre si seríem capaços d’assumir amb èxit l’ensenyament d’ESO i Batxillerat.”

Durant aquestes cinc dècades, l’Institut La Garrotxa ha viscut moltes transformacions, i una de les més destacades en els últims anys és, sens dubte, la digitalització. L’actual directora, Elisabet Regí, explica com el centre està gestionant aquest canvi de paradigma, i insisteix en que no es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de trobar un equilibri entre allò digital i els mètodes d’aprenentatge més tradicionals: “La digitalització ha agafat molt de pes, però també ha generat nous reptes. Un dels més grans és la gestió dels mòbils i els ordinadors. Durant la pandèmia de la covid, ens vam veure obligats a estar tots hiperconnectats, i això va fer que la tecnologia entrés a l’aula gairebé sense filtres. Ara, però, ens adonem que potser cal fer marxa enrere i posar límits. Per exemple, hem decidit prohibir l’ús del mòbil dins del centre”, diu Regí.

Per celebrar aquests 50 anys d’història, a l’Hospici s’ha realitzat una exposició amb fotografies de l’institut, professors i alumnes que han format part del centre en aquest mig segle d’història.