La revista semestral número 35 de ‘Les Garrotxes’ s’ha publicat, en aquesta ocasió parlant sobre botànica ‘Plantes i Remeis’. El director de la revista, Jordi Nierga, creu que hi ha una tria molt representativa de la gent de les comarques del Pla d’Estany, el Ripollès i la Garrotxa que es dedica als remeis i valora la represa dels joves que hi estan fent un relleu generacional. Membre de l’Associació d’Àvies Remeieres de la Garrotxa, Àngels Artigas, explica com es feia la transmissió de coneixements, històricament una saviesa escrita en femení. “Eren les àvies qui ho ensenyaven, perquè a mitjans del segle passat, les mares ja es varen incorporar en el món laboral i anar a treballar a les fàbriques, per tant, ja no tenien temps per recollir herbes ni fer tot el que feien les àvies. Elles com que cuidaven les criatures, explicaven les històries de les herbes i aquí ens entra l’afició a les herbes.”, diu Artigas.

La farigola, el romaní, l’espígol o la sàlvia són algunes plantes d’exemple, però no totes les seves aplicacions i receptes són medicinals, també es poden fer servir en l’àmbit gastronòmic, veterinari o cosmètic. “És el vinagre dels 4 lladres, es fa agafant el vinagre que vulguis i has de posar-hi a parts iguals farigola, romaní, sàlvia i espígol. Això ho deixes macerar 28 dies, amb 15 dies a vegades pot estar fet, si és que ho necessites, però millor deixar-ho 28 dies. Llavors, això ho apliques si saps que hi aniràs a un lloc que hi haurà mosquits, evidentment faràs pudor de vinagre, però és igual a l’aire lliure.”, explica Àngels Artigas sobre una recepta popular que, segons ella, va sorgir a l’època medieval dels lladres que saquejaven els cossos víctimes de les epidèmies.

A la revista també podem trobar l’entrevista a l’única alcaldessa de la ciutat d’Olot, la Isabel Brussosa.