La Garrotxa ja té, des d’aquest dissabte, les seves primeres pedres de memòria. Aquest cap de setmana s’han col·locat 9 llambordes Stolperstein, que tenen l’objectiu de retre homenatge a les víctimes del nazisme.

A Santa Pau, s’ha tingut un record per Lluís Masó Subirats, Miquel Clavaguera Serra i Jaume Pujolàs Colobrans al Mirador Lluís Masó que porta el nom del santapauenc mort al camp de Mauthausen el 1941. A Olot, s’han col·locat davant de l’Ajuntament en record als olotins Àngel Artola Casals, Joaquim Jutglar Frigola, Josep Picola Busquets, Lluís Ribas Bagué, Albert Sala Cros i Lluís Soy Vilanova.

La iniciativa és una realitat a partir del treball fet per l’equip de recerca ‘Els garrotxins als camps nazis’ encapçalat per Albert Planas, Cris Capó i Mercè Casademont. L’any 2020 van començar a investigar els casos de deportats garrotxins als camps nazis que, l'any 2023, també es va convertir en un documental. 

“És importantíssim. És un deure democràtic del ciutadà, de les institucions, recordar totes aquelles persones que van ser víctimes del feixisme, que van lluitar a la Segona Guerra Mundial, i que han contribuït a la nostra cultura democràtica, que avui dia puguem tenir un sistema de drets i llibertats i un sistema democràtic basat en la justícia social”, explica Planas. 

Les 9 llambordes que aquest dissabte s’han instal·lat a Olot i Santa Pau formen part del projecte que impulsa el Memorial Democràtic. Actualment, se n’han instal·lat més de mig miler en diferents municipis catalans. El president del Memorial Democràtic, Jordi Font, explica, a grans trets, el procés fins a col·locar una llamborda.

“Des del 2008 des del Memorial es va impulsar un cens de persones deportades”, explica el president del Memorial Democràtic, Jordi Font. “Busquem informació en altres arxius i també arxius alemanys. És important ser tan precisos com sigui possible per identificar bé aquestes persones. El que s’exigeix a un ajuntament quan demana col·locar unes llambordes és que hi hagi una recerca històrica al darrere”. 

A l’acte d’homenatge d’aquest dissabte també hi ha assistit el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. El conseller ha remarcat que dignificar les víctimes i posar el seu nom en l’espai públic, és una manera de restituir la identitat que els hi va ser arrabassada: “Situar aquestes llambordes a l’espai públic és una invitació a tots els ciutadans o turistes que passin per aquí, a la reflexió. Identificaran amb nitidesa que es tracten de persones amb noms i cognoms, famílies, pares, mares, fills, que van tenir la dissort d’anar a parar a un camp d’extermini”, explica. “Nosaltres li donem una gran importància perquè llegar la memòria democràtica és vacunar-nos, en el sentit de “mai més” en tota la desgràcia que hi va haver durant la Segona Guerra Mundial.”

A l’acte d’homenatge, tant a Santa Pau com a Olot, a banda de la participació de nois, noies, nens i nenes dels dos municipis, hi ha assistit també familiars d’aquestes víctimes. Una d’elles ha estat Mariona Pujolàs, neta de Jaume Pujolàs. Explica que el seu pare mai no va explicar massa cosa, i que aquest ha sigut un moment molt important per la família.

“Per nosaltres és culminar una memòria i és molt important saber coses de l’avi que no sabíem. És tancar un cercle i ens hem unit molt com a família arran d'això. Avui en dia ja veiem com està el món i no acabem d’aprendre”, explica. “S’haurien de fer moltes més activitats i parlar-ne molt més, sobretot pel jovent i la gent que ve al darrere, que sàpiguen el que va passar”, afegeix. 

El projecte Stolpersteine o pedres de la memòria 

El projecte va sorgir a Berlín l’any 1997. Són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Cada llamborda és única i es fabrica artesanalment, un gest de dignitat i reconeixement humà que contrasta radicalment amb l’extermini sistemàtic i gairebé industrialitzat que van patir les víctimes del nazisme. Amb les llambordes col·locades aquest cap de setmana, Catalunya suma un total de 619, consolidant-se com un dels territoris de l’Estat amb més presència d’aquestes pedres de memòria.