Òmnium Garrotxa considera que el Pacte Nacional per la Llengua és un primer pas per millorar la situació del català
Diuen, però, que el pressupost inicial és insuficient

El Govern, una vintena d'entitats per la llengua, la societat civil i agents econòmics, juntament amb el PSC, ERC i els Comuns van signar aquest dimarts el Pacte Nacional per la Llengua, un compromís col·lectiu per garantir el futur del català que fixa un full de ruta fins al 2030. L'acord, estructurat en 21 àmbits d'actuació que es revisaran cada any, preveu un pressupost mínim anual de 200 milions per a la política lingüística.
Entre els reptes destacats, vol que el coneixement del català augmenti per sobre del creixement demogràfic i incorpori 600.000 nous parlants en cinc anys. Des d’Òmnium Garrotxa, entitat que dona suport al pacte, veuen amb bons ulls que es tirin endavant acords com el que es va signar dimarts. La presidenta de l’entitat, Glòria Bassets, remarca que ‘’és un primer pas en una situació d’emergència.’’
El pressupost inicial pel Pacte Nacional per la Llengua durant aquest any és de més de 255 milions d’euros, la xifra més alta mai destinada a la política lingüística a Catalunya. Tot i així, des d’Òmnium Garrotxa consideren que hi hauria d’haver més dotació. Bassets diu que s’ha de seguir el full del ruta de l’acord per revertir les mancances que pugui tenir actualment.
Per garantir el desplegament del Pacte, s'ha dotat el procés d’una governança reforçada. El conseller de Política Lingüística compareixerà anualment davant el Parlament i el Consell Social de la Llengua per presentar la memòria d’execució i els indicadors de progrés. El procés d’elaboració del Pacte va arrencar el setembre del 2021 amb una resolució del Parlament.
