La companyia Una càpsula de Teatre representen ‘La Reina de la bellesa de Lennane’

Dirigida per Xevi Rossell, Anna Martí, Laia Planella, Joan Carré i Jordi Cortés representen aquesta obra irlandesa de Martin McDonagh

per Gerard Puigdemont

Cultura

La companyia Una càpsula de Teatre representen ‘La Reina de la bellesa de Lennane’
La companyia Una càpsula de Teatre representen ‘La Reina de la bellesa de Lennane’

La Mag i la Maureen són una mare i una filla que viuen en una cabana de la Irlanda rural del segle passat. Les interpreten Anna Martí i Laia Planella i són la representació d’una autèntica  antítesi. Estan condemnades a viure juntes, la filla per cuidar a la mare i la mare per ser cuidada per la seva filla. És la nova obra de la companyia Una càpsula de Teatre basada en la que va fer l’any 1996 el dramaturg Martin McDonagh, ‘La Reina de la Bellesa de Lennane’. Parla de la vida al poble, de la submissió i dels desitjos incomplerts per part d’uns personatges que no acaben de ser feliços, però que viuen dia rere dia de manera estoica, a l’espera que passi qui sap què. Un autèntic drama, però amb tocs d’humor i amb cert sarcasme.

“Descobrim coses del dramaturg, com per exemple que té el virtuosisme de convertir drames molt profunds, però amb un punt que et fa esclatar de riure del dramatisme mateix de l’escena. I això no tothom ho sap fer”, explica Xevi Rossell, director de la companyia Una càpsula de Teatre. 

Joan Carré i Jordi Cortés representen Ray i Pato Dooley, dos germans amb vides molt diferents. El primer s’ha quedat el poble i l’altre coneix la vida de ciutat. Tots passen per casa de la Mag, per un motiu o per un altre. Un personatge, el de la senyora gran, possessiva i egoista.  

“Quan en Xevi em va dir que jo havia de fer de dona gran jo patia per no semblar una noia jove que fa una dona gran”, admet Anna Martí, membre d’Una Càpsula de Teatre. “Potser ho semblo una mica, espero que no, però aquest ha estat el gran repte per mi en aquesta obra de teatre”. 

Entre els quatre conformen una obra la qual també parla d’amor. El decorat és simple, inspirat a l’època però carregat de detalls. Tota l’escena passa en una cuina menjador ubicada, literalment, als peus dels espectadors, de la sala de l’Orfeó. Aquest cap de setmana es duran a terme les darreres representacions.