L’Illa de Pasqua i Olot enforteixen la germanor amb un ritual al Moai de la capital garrotxina

Aquest dijous les dues cultures s’han tornat a unir per compartir un moment d’espiritualitat i una tradició que ve de fa quatre dècades

per Gerard Puigdemont

Cultura

L’Illa de Pasqua i Olot enforteixen la germanor amb un ritual al Moai de la capital garrotxina
L’Illa de Pasqua i Olot enforteixen la germanor amb un ritual al Moai de la capital garrotxina

En Raúl Núñez és un veí d’Olot que fa vint anys va viatjar per primer cop a l’Illa de Pasqua i es va enamorar de la seva cultura. Des de llavors, hi ha anat nou cops més i aquest any hi tornarà. En Raúl és, actualment, la persona d’unió entre Olot i l’Illa de Pasqua.  En un moment donat, en Raúl va rebre l’encàrrec de finalitzar el Moai que hi ha ubicat a l’avinguda Santa Coloma d’Olot i que presideix una plaça. “Vaig començar a endinsar-me en aquest món el 2005, el primer viatge que vaig fer a l’Illa de Pasqua. Vaig conèixer a la persona que va venir a fer l’agermanament aquí a Olot i em van proposar acabar de fer el Moai que hi ha aquí a Olot. I així ho vaig fer. Jo, al cap i a la fi, he continuat la feina que altra gent ja havia fet, com l’Antoni Pujador” explica Núñez.

L’any 2012 a Olot es va celebrar el darrer intercanvi amb la gent de Rapa Nuí, però aquest dijous un grup de 24 persones de l’Illa de Pasqua han volgut fer un ritual a Olot, aprofitant que el grup Mana Ma’ohi, que fa dansa i difon la cultura rapa Nuí arreu del món, està de gira per diversos festivals europeus. A Olot, però, han volgut posar l’accent en la part espiritual i cerimonial. “És un acte especial, perquè Rapa Nui no està agermanada amb totes les ciutats del món, però amb Olot, sí. Anem a festival, a fer danses, però aquí a Olot hem vingut a fer una cerimònia per enfortir la unió entre les dues ciutats." afirma Hotu iti Araki, director de Mana Ma’ohi. Ells mateixos expliquen en què consisteix el ritual ancestral en qüestió i perquè el fan. “Estem presentant un muntatge per beneir la unió entre les dues ciutats. És un cuinat sota terra amb pedres calentes i es fa una crida als ancestres dels dos llocs perquè connecti energies i enforteixi l’agermanament i perquè pugui perdurar en el temps i anar fent altres accions de manera conjunta.” afegeix Hotu.

I és que segons l’Hotu, les persones d’Olot i de l’Illa de Pasqua comparteixen pensaments que estableixen connexions. Per exemple, per l’aïllament de la zona on viuen les persones d’un i altre lloc: pels volcans, Olot, i a l’illa de Pasqua pel mar. Una cultura i un pensament que uns i altres difonen. “La importància cadascú li dona la que considera. Hi ha gent que coneix el Moai d’Olot i hi ha gent que hi passa pel costat i no sap què és ni què significa.” explica Núñez. “I part de la meva feina és donar a conèixer aquest Moai i el significat que té: i que la gent entengui que som únics, que estem agermanats amb una part del món que tenen una illa protegida per la UNESCO al 80%. Tenim connexió també amb els volcans i crec que és important donar-ho a conèixer i sobretot per fer comunitat.” diu en Raúl.

Des de l’Ajuntament d’Olot destaquen la importància per a la gent de la Garrotxa descobrir aquesta història per a molts desconeguda. “És una cosa molt especial i el cert que és que l’Illa de Pasqua i lot estem  molt lluny i el fet de trobar-nos. És una oportunitat única per la ciutat de conèixer més i millor una cultura molt llunyana aquí.” comenta el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Olot, Josep Quintana.

Un intercanvi cultural entre dos indrets del món ben diferents i allunyats. Com a curiositat, l’Illa de Pasqua també té presents olotins. Concretament, un àngel de l’estil de Celestí Devesa fet amb basalt de Sant Joan les Fonts amb l’escut d’Olot. La germanor entre Olot i l’Illa de Pasqua ve de quatre dècades enrere.