Un lutier és un artesà que fabrica, repara i restaura instruments de corda pinçada o fregada. Jordi Ruscada n’és un, tot i que en el seu cas, potser seria més encertat dir que és un contrabaixer. A ell sempre li havia agradat tocar el contrabaix, però mai no se sentia satisfet amb la sonoritat dels instruments que tocava. És per això que va començar a comprar-ne d’arreu del món, però tampoc no el satisfeien. Aquest perfeccionisme és el que el va dur a restaurar, i més endavant construir contrabaixos segons explica Ruscada.

“Els portava a restaurar al principi a Barcelona i em sortia bastant car l’assumpte. Llavors vaig dir: ‘Cony, i si ho fessis tu?’ Vaig començar a restaurar i mirar els contrabaixos com estaven fets per dins i després em vaig preguntar: ‘I si en fessis un de nou?’ Així va ser com vaig començar a fer-ne un. El primer el vaig obrir tres vegades. Muntar-lo i tornar-lo a obrir tres vegades perquè no m’agradava com sonava.” explica Ruscada.

Des d’aquell dia han passat 35 anys. En aquest període, Jordi ha arreglat i restaurat innumerables contrabaixos i n’ha arribat a construir 25, molts dels quals estan repartits arreu del món com Holanda i Boston. Ruscada se sent orgullós de la seva feina, en part també perquè és autodidacta. Segons explica, el seu mestre ha estat l’assaig i l’error, tenint només l’ajuda esporàdica d’algun altre lutier.

“Va venir un senyor italià que era lutier i ens vam fer molt amics. I aquest em deia com fer-ho, però és clar, m’ho explicava un moment i llavors havia de fer jo, i em sortia bé o malament, però vaig intentar cada vegada fer-ho menys malament i fer que l’instrument sonés més bé.” reconta Ruscada.

Aquest ofici sorgeix de la passió que Ruscada sent pels contrabaixos, un sentiment que segons explica, ni els seus fills ni els seus nets comparteixen. Fins fa poc, aquest fet el preocupava, ja que no sabia què en seria de la seva col·lecció un cop no hi fos. Però el guió ha canviat, sembla que finalment ha trobat a qui passar el testimoni.

“Vaig tenir la gran sort que el fill de la meva neboda, que toca el contrabaix, un dia em diu: ‘Tiet, què vols fer amb els contrabaixos?’ I dic mira, el que vulguis. Amb molt de gust li ensenyaré i l’ajudaré amb tot el que es pugui.” afirma Ruscada

Ruscada s’enorgulleix del seu net, ja que ara sap que dins la família hi ha un patrimoni que es perpetuarà. Actualment, segueix treballant en el petit taller que té a casa seva i on fabrica els seus contrabaixos.