El Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament l’Estatut dels Municipis Rurals. De la nova llei se n’han de beneficiar 608 pobles de tot Catalunya, 17 dels quals són de la Garrotxa. Un dels alcaldes de la comarca que coneix bé què pot implicar aquesta llei és Miquel Reverter, qui a la vegada és diputat de Micropobles a la Diputació de Girona. Diu que el nou Estatut, quan s’apliqui, beneficiar als ajuntaments en termes fiscals, però també amb un major finançament. “Hi ha una mesura que és que els ajuntaments que entrin dins aquest estatut rebran més diners per part de la Generalitat. Per tant, els ajuntaments podran fer més inversió”, assegura.

Anant més enllà en la qüestió del finançament, fins ara la Diputació de Girona subvencionava en un 80 o 90% alguns dels projectes que impulsen els ajuntaments petits. Ara, el nou Estatut, permetrà que les subvencions que arribin de la Generalitat siguin majors, així com la reducció de la burocràcia: “El fet que s’hagi aprovat aquesta llei vol dir que la mateixa mesura, la Generalitat ho haurà d’aplicar a les subvencions que es donin als municipis rurals, que fins ara n’hi havia que no passava. O també donar més subvencions amb menys burocràcia i escurçant procediments”, explica Reverter.

L’Estatut dels Municipis Rurals també contempla ajudar als pobles rurals en qüestions com l’habitatge, afavorint l’arribada de nous veïns tot posant facilitats. “El fet que hi pugui haver incentius fiscals, per la compra d’una primera residència, per reformar un habitatge i anar-hi a viure, per lloguers, etc. Afavorirà que vingui nova gent a viure als pobles i a combatre el despoblament”.

Mecanisme rural de garantia

La clau de la nova llei, però, és el mecanisme rural de garantia, que ha d’assegurar el compliment de la llei. També, el fet que totes les lleis que es vagin traient es facin amb una visió rural: “l’estatut inclou el Rural Proofing, visió rural, que és una visió que hauran de tenir totes les lleis i subvencions que treguin des de la Generalitat. Això també és important pels municipis rurals. Es tracta d’un estatut pioner en l'àmbit estatal, donat que Catalunya és la primera regió on es posa en funcionament una llei d’aquesta mena.

Com ho veuen els alcaldes i alcaldesses?

L’aprovació definitiva de l’Estatut dels Municipis Rurals per part de la Generalitat ja està sent celebrada per part d’alguns alcaldes de pobles de la Garrotxa. Anna Vegas, alcaldessa de Riudaura, poble d’uns 500 habitants classificat dins els pobles rurals d’especial atenció dins la llei, veu la llei com un bri d’esperança, a canviar la mirada i el tracte de les administracions superiors cap als pobles petits: “Els municipis petits ho vivim amb optimisme l’aprovació d’aquesta llei, però ara hem de veure que es compleix. És un estatut que dona esperança que hi acabi havent un equilibri entre els municipis petits i les ciutats. I per frenar el despoblament que hi ha en zones rurals”.

Sant Jaume de Llierca compta amb una mica més de 800 habitants i també està classificat, dins la l’estatut, com a municipi d’especial atenció. El seu alcalde, Jordi Cargol, valora el treball que s’ha fet per arribar fins aquí. Un dels principals que pateixen a Sant Jaume, diu, és la pèrdua de serveis: “Els pobles patim un despoblament i falta de serveis. Hi ha petits negocis que van tancant i hem de trobar eines per seguir oferint serveis a la gent”. També espera que la llei doni flexibilitat econòmica i de decisió als ajuntaments: “Des del punt de vista econòmic, s’hauria d’intentar que les regles fiscals no es considerin igual a una ciutat gran que un poble, perquè no disposem ni de la mateixa gent ni dels mateixos diners”. I que ajudi a trobar solucions a la falta de personal que pateixen els seu ajuntaments i tants altres: “També patim problemes de personal, ja que ens costa tenir secretaris, administratius que tinguin dedicació de més hores a l’Ajuntament, per exemple”.

Aquests dos alcaldes garrotxins i els quinze restants que formen part de la llei esperen que ara la llei es compleixi i que el mecanisme de control de les accions se segueix fil per randa, per tal que l’efecte positiu que ha de tenir la llei es tradueixi tan aviat com sigui possible.