El Santuari del Tura va patir les conseqüències de la Guerra Civil l’any 1936. Bona part de l’edifici i els seus elements es van cremar. Per sort es va poder salvar la Mare de Déu tot i que el Nen Jesús va haver de ser restaurat. També es van malmetre les pintures de Joan Carles Panyó. La rosassa i el vitrall de l’entrada també van quedar destrossats.

“Entre el que es va cremar hi ha la rosassa que es va explotar el vidre i va quedar buida. I quan es va restaurar, després de 4 o 5 anys sense culta al Santuari i la imatge de la Mare de Déu que estava a Sant Esteve, perquè es va posar vidre blanc a la rosassa i no es va decorar més, no es va posar cap vitrall”, explica Josep Cañigueral, paborde del Santuari del Tura. 

L’any 1975 el Bisbe de Camprodon va venir a fer un reconeixement a la Mare de Déu del Tura, una coronació canònica de la qual aquest any s’ha commemorat el 50è aniversari. Un aniversari que s’ha celebrat estrenant un nou vitrall.“Es van fer unes propostes i vam escollir un disseny de mossèn Miquel Oliveras, de Besalú, i vam anar a veure un vitraller i ens ho va fer.”, explica Cañigueral. 

El vitrall té com a protagonista, al centre de tot, la Mare de Déu del Tura i al voltant s’hi poden veure diferents parròquies d’Olot, com Sant Esteve, Sant Francesc, les Fonts o Sant Pere Màrtir. També s’hi representa el color de la terra volcànica. Un vitrall que representa, avui, un nou tresor per al Santuari. “Retornar el vitrall al cap de 89 anys és com una necessitat que tenia el Santuari, per donar la benvinguda a la gent que ve a aquest lloc”, admet Jordi Rabat, paborde del Santuari del Tura. 

Un vitrall que, com sempre, s’ha pogut instal·lar gràcies a les aportacions econòmiques de la gent, de l’esforç i dedicació dels mateixos pabordes del Santuari i dels Amics de Sant Esteve i el Santuari del Tura.