Fa unes setmanes, a Olot, va morir una d’aquelles persones que tot i no haver nascut a la Garrotxa s’estimava d’allò més Olot i els pobles de la comarca, les seves tradicions i d’alguna manera, també la seva gent. L’Agustín Martín era conegut, especialment a Bonavista, per unes petites obres d’art que feia. Es tracta de maquetes d’esglésies, ponts o qualsevol mena d’edifici conegut, com per exemple la plaça de Braus d’Olot. Durant anys havia treballat a Cal Arturo Simón, però un dia va haver de deixar de treballar i, per no avorrir-se i mantenir la vitalitat, va començar a construir aquestes peces amb fil de telèfon. “Tot això li va venir fa més de 20 anys. Abans les persones de manteniment del telèfon canviaven fils a les cases i ell hi anava i en demanava trossos. Darrerament ja es reciclava tot aquest material i en trobava menys. Però aquí a casa han quedat 8 o 10 caixes plenes de fil. Si hagués viscut 10 o 15 anys més, hauria pogut continuar fent manualitats d’aquestes que feia”, ens explica l’Asterio, el seu fill. “Recollia el fil, el desfeia, els embolicava separats i llavors els feia servir un per un o en feia trenes, dels fils. I anar cosint i fent agafar forma a la carcassa”, afegeix.

Aquests dies la seva família està complint la voluntat de l’Agustín, Fan trucades als ajuntaments per cedir les maquetes que els corresponen. A Olot, la Vall d’en Bas, les Preses, Sant Joan les Fonts, a la Vall de Bianya i molts altres. La resta les vendran a preus simbòlics a fires. Entre totes les maquetes que va fer, però, n’hi ha una d’especial que ha estat traslladada a Monroy, al poble natal de l’Agustín: “La peça que més li ha marcat a ell és el castell de Monroy, al seu poble. Ell era de Càceres, d’Extremadura. I em va dir que si mai hi havíem d’anar, que hi anéssim, que els hi cedíssim”. I així ho han fet.

I n'hi ha una, de maqueta feta amb fil de telèfon, molt especial per aquesta casa. I és que l’Agustín havia representat, en miniatura, l’antic edifici d’Olot Televisió. Fa molts anys se l’havia entrevistat i ell, com a símbol d’agraïment, va fer una maqueta que ara la seva família ens ha regalat. És la història d’un home que estimava, i molt, el lloc on vivia. “Fer això el va salvar d’estar enclotat i jo crec que ha viscut molts anys gràcies a això. Li donava vida fer això. Ell era molt actiu. Fins i tot els últims dies recordava com havia ballat els gegants d’Olot, quan era jove”, assegura l’Asterio. I és que l’Agustín, fins i tot, havia treballat un temps amb la brigada.