Amb les Festes del Tura a punt de començar, tots els balladors de la faràndula ja s’estan preparant per donar el tret de sortida a la celebració. En el cas dels cabeçuts, comencen a assajar tres setmanes abans de festes i practiquen dues hores diàries de dilluns a dijous.

Si bé és cert que el ball sempre és el mateix, els balladors no, i és que a mesura que passen els anys, els membres de la faràndula es van renovant i això presenta les seves dificultats per les noves incorporacions, com n’és el cas de la Paula Barnadas.

“Potser el que trobo més difícil ara mateix, perquè tampoc ho he pogut practicar molt, és totes les figures que es fan durant la cercavila. És curiós perquè tenen diferents noms; una pot ser patates d’Olot, una altra cremallera... Llavors això sí que ho has d’estudiar i conèixer el nom. Pel tema de la coordinació, des de petita faig patinatge, llavors m’ha estat més fàcil, però sí que és veritat que si tens algun problema hi ha exercicis per poder-la treballar i els capitans et guien en tot moment.”, explica Paula Barnadas. 

Tot i això, segons explica el capità dels cabeçuts, Adrià Llop, assajar no és el mateix que fer el ball. Al dur les disfresses la dificultat incrementa bastant i fins i tot els més experimentats poden arribar a tenir problemes.

“Una vegada et poses el cap realment tenen la boca molt petita, que és per on veiem nosaltres. Normalment, és com una visió de burro quan els hi posen allò al costat dels ulls que només veus endavant. Una visió de túnel podríem dir. Has d’estar acostumat a que només veus així i no pots moure el cap perquè si mous el cap durant el ball es veu que et mous i perd part de la gràcia. Així hem d’estar acostumats a mirar només endavant i estar molt concentrats en els moviments que ha de fer cada un i ja està.”, explica Llop. 

Tot i les dificultats, formar part de la faràndula és un somni per a molts dels olotins, però les llistes d’espera per poder participar són molt llargues. En el cas de Barnadas, els seus pares la van inscriure un dia després de néixer i ha tardat 27 anys a poder entrar, però afirma que l’espera ha valgut la pena.

“Formar part de la faràndula jo crec que és un orgull. Com tot olotí i olotina és un sentiment que va passant de generacions a generacions. M’ho han fet créixer els meus pares; jo des de petita també he ballat el porc i el xai, llavors tota la faràndula m'agrada molt, però encara més la faràndula d’Olot, els cabeçuts, els cavallets i els gegants.”, explica Barnadas. 

Llop també explica que el ball dels cabeçuts és un dels més fàcils, ja que comparat amb el dels cavallets és molt més estàtic. És en part per això que tots els nous balladors comencen ballant amb els cabeçuts i és quan marxa un cavallet que poden canviar de grup.