Durant els darrers anys hi ha hagut un increment considerable d’estudiants amb NESE, necessitats específiques de suport educatiu. Aquesta classificació engloba trastorns d’aprenentatge o comunicació, diversitat funcional, alumnes que s’han incorporat tard al sistema educatiu, altes capacitats i nens en situacions socioeconòmiques vulnerables. El director de l’Escola Joan XXIII i coordinador de serveis i projectes d’Integra, Jordi Sunyol, diu que l’increment és pel fet que avui dia s’identifiquen més prematurament i millor aquestes necessitats específiques, és a dir, abans es tenien menys coses en compte: “Perquè a vegades el sistema va més a poc a poc que la realitat. Aleshores, una escola que té una forma i una tradició de treballar, actualment per sort, moltes estan adaptades a les noves metodologies i a treballar d’una forma molt més activa i així poder donar resposta a les demandes diverses. És clar, que aquell alumnat de fa 15 anys que trobaves en una escola de la Garrotxa, no és el mateix.”

Sunyol emfatitza la importància de tenir present la realitat de cada alumne, però que l’autèntica inclusió implica normalitzar a les aules la presència d’estudiants amb NESE: “És important tenir-ho clar com a docent, perquè potser tinc un que per unes característiques cognitives específiques és molt hàbil i té gran facilitat per aprendre, per tant jo també li he de donar l’atenció que necessita. I aquell que no té aquella realitat, però que a casa seva està passant una història complicada, en un moment donat també hauria d’entendre-ho. Potser, hauria de ser capaç com a professor d’abordar-ho d’una altra manera.”

El repte per aconseguir una educació de qualitat per a tothom exigeix aconseguir prou recursos a les escoles, una gestió pels centres que esdevé un trencaclosques.